Estanislau Torres i Mestres va néixer a Barcelona (al Poble-sec, concretament) el dia 11 d'abril de 1926. Posteriorment (quan tenia dos o tres anys) va passar a viure al Clot, aleshores un barri eminentment obrer, d'on va marxar quan va contreure matrimoni. El seu pare era, també, fill de Barcelona, però la seva mare va néixer a Olot. Llevat del seu avi matern, tots els seus antecessors procedien de família pagesa. Per línia paterna del Bages, per línia materna de l'Anoia i l'Empordà. La seva família pertanyia a l'anomenada, una mica impròpiament, classe mitjana baixa. Econòmicament feble, doncs. Per aquest motiu i a causa d'un seguit de circumstàncies adverses relacionades en bona part amb la guerra civil i amb la llarga postguerra, va iniciar la seva vida laboral als tretze anys i no va poder cursar estudis superiors. Això no obstant, si bé poc sistematitzat, ha aplegat, a base de no plànyer-hi esforços, un bon bagatge cultural.

Va publicar el seu primer llibre el 1959. Llibres que es caracteritzen per un català planer, però correcte, pel diàleg abundant, i per les frases curtes, tallants i directes. S'ha especialitzat en temes relacionats amb la guerra civil, de la qual va ser alhora víctima i testimoni. Aquesta experiència tant li ha permès de confeccionar llibres-reportatge que hi fan referència directament com són, per exemple, La batalla de l'Ebre o La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, com obres d'imaginació com són Els ulls i la cendra o Estimada Teresa. Un tema -la guerra civil- que, en més o menys grau, és present en tota la seva obra.

També aflora, pràcticament en tota la seva obra, el seu amor pels espais oberts i la seva afecció als viatges. El Pirineu, un magnífic volum il·lustrat per Francesc Català i Roca, n'és una bona mostra, com ho és, entre d'altres, Indrets i camins de la batalla de l'Ebre, una curiosa barreja de llibre d'excursions i reportatge històric. Un vessant poc conegut de la seva producció són les novel·les de literatura juvenil, molt fantasioses, i en les quals (Foc a l'Albera, Les coves de Postojna, Objectiu Heidelberg, etc.) ha abocat les experiències recollides en el curs dels nombrosos viatges que ha fet, tant per Europa com per la resta de continents. Home fidel, tanmateix, no ha oblidat mai el Clot, barri on, com ja hem dit, va viure molts anys. El Clot, precisament, i també el veí Guinardó (on també va viure), protagonitzen un dels seus llibres, el que duu per títol Entre el Clot i el Guinardó.

L'any 1997 Estanislau Torres va ser nomenat "Escriptor del mes" i dos anys després li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, tant per la seva producció literària com "per l'exercici indefallent d'una catalanitat radical".

Estanislau Torres mor el 15 de març de 2021 a l'edat de noranta-tres anys.