—Com va sorgir el seu primer llibre de viatges?
—El vaig publicar l’any 2008 amb el títol de Viatjar com a transformació personal. Hi recollia la meva experiència a Costa Rica i altres països llatinoamericans en el marc de projectes educatius amb escoles rurals. Vaig quedar molt impactada per la senzillesa de la gent d’aquelles terres i alhora per la il·lusió i la generositat que tenien. Els nens anaven a l’escola amb ganes d’aprendre i mostraven un gran respecte pel docent. Vaig tornar plantejant-me moltes coses, tant de la nostra societat com de l’ofici de mestre, i vaig veure que ho havia de posar per escrit i compartir-ho.

(Eduard Brufau: "Conxita Tarruell, mestra i escriptora de viatges", Catalunya Cristiana, 29 de setembre del 2019, p. 47. Llegir l'entrevista completa)

* * *

A part de la literatura de viatges, Conxita Tarruell, mestra de professió, també es dedica a aplicar l’escriptura a la pedagogia, a petició de la Federació d’Escoles Cristianes: «L’objectiu que em proposo és donar eines als mestres i als professors per potenciar l’escriptura a l’aula, i així ajudar a desenvolupar la pedagogia de la interioritat dels alumnes.»

(Eduard Brufau: "Conxita Tarruell ofereix cursos d’escriptura per madurar espiritualment. «Quan algú escriu descobreix coses d’ell mateix que no coneixia»", Catalunya Cristiana, 30 de juny del 2019, p. 40. Llegir l'entrevista completa)

* * *

—Acabes de publicar La força del ritme i la percussió. Viatges solidaris i culturals pel Senegal i Gàmbia. Me’n fas cinc cèntims?
—En aquest volum, constituït per quatre llibres que abracen un període de dotze anys, explico amb el cor, com és el meu costum, els viatges que he fet al Senegal, Gàmbia i el País Bassari, quatre estades que m’han marcat i m’han transformat personalment. No és un llibre de viatges convencional, sinó una porta oberta de bat a bat al món, des d’allò que som nosaltres però també des del desig d’amarar-se dels altres.

(Josep Gamell: "Per a mi, hi ha un abans i un després del Senegal", Diari de Sabadell, 4 i 5 de març del 2017, p. 26. Llegir l'entrevista completa)

* * *

—Quan va començar la seva passió per viatjar?
—Als divuit o dinou anys, quan vaig fer el primer interrail. Va ser, més que res, per a obrir-me nous horitzons. Vaig estar un mes voltant pel nord d’Europa: Suècia, Noruega, Finlàndia, Àustria. I també per alguns països de l’Est: l’antiga Iugoslàvia, Romania… Ho vam fer amb molt pocs diners i vam viure moltes aventures. L’any següent vaig fer un segon interrail, en aquesta ocasió visitant els països mediterranis. Van ser unes experiències molt maques i enriquidores. L’any 1980, però, em vaig casar i amb vint-i-sis anys vaig tenir el meu primer fill, el Pau. Dos anys més tard va néixer el Francesc. Em vaig separar el 1998.

[...]

—Quants països ha visitat en total?
—La majoria de països europeus, l’Índia, Israel, el Senegal, el Marroc, Turquia, Sri Lanka, Egipte, l’Equador, el Brasil, el Perú, Costa Rica, Etiòpia, Cuba…

—Recorda el seu primer viatge fora d’Europa?
—Sí, va ser a l’Índia, abans de tenir els fills, a principis dels anys vuitanta. La nostra idea inicial era anar a Llatinoamèrica, però finalment vam marxar a l’Índia, on vam col·laborar en una leproseria. Va ser una experiència molt dura. Vaig veure morir persones molt properes i vaig quedar molt impressionada.

—Quin ha estat el viatge més especial?
—Al Senegal. Va ser el 2002. Encara m’estava refent de la separació i necessitava fer un canvi. A un grup de cinc mestres de l’Escola Pia de Catalunya ens van oferir la possibilitat de conèixer diferents escoles del Senegal, participar en alguna sessió de treball amb professors i conèixer diferents projectes que l’Escola Pia estava duent a terme a nivell educatiu al Senegal, on el grau d’escolarització amb prou feines superava el 50% i el d’alfabetització estava al voltant del 30%.

(Josep Gamell: "Entrevista. Conxita Tarruell", Diari de Sabadell, 3 de març del 2011. Llegir l'entrevista completa)