Per fi arriba el gran dia tan esperat per fer el concert del trentè aniversari de Soul Children of Chicago. Ens preparem tots amb les nostres túniques negres i liles. Quan veig els companys de la coral de Catalunya Gospel Choir reunits i vestits tots igual m’emociono en veure que el somni de Chicago s’ha complert!

Quan entrem a l’església fa efecte veure tantes pantalles i càmeres de televisió. En aquest moment estan assajant els nens d’una altra coral. Els observo detingudament i quedo admirada perquè canten bé i es mouen amb gràcia! Tenen un bon director.

Quan ens fan pujar a nosaltres a dalt l’escenari, comencem amb una mica de por però després entrem amb força. L’Anna ens ha dirigit com mai no ho havia fet, encomanant-nos que cantéssim fort i amb entusiasme. El públic ha respost molt efusivament tot picant de mans, cantant i ballant.

Després quan surten el Soul Children of Chicago. Vaig mirant les cares dels nens que estan molt concentrats i ben avinguts. Crec que per a ells és clau cantar, tenen una il·lusió i un motiu per superar-se. Es veu que gaudeixen plenament.

(Fragment del llibre Chicago o una immersió al bressol del gòspel. Lleida: Pagès editors, 2012, p. 40)