Hi trobareu diversos fragments del programa radiofònic La porta dels somnis, escrit, dirigit i realitzat per l'escriptor Joaquim Soler i Ferret (1940-1993). CD editat amb motiu de les Jornades Literatura i Ràdio (1998), organitzades per l'AELC. Edició en col·laboració amb Catalunya Ràdio.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat
 

* * *
 

"El dia 23 de setembre de 1985 s'emetia per Catalunya Ràdio el primer programa de La Porta dels Somnis ("el programa de creació literària de Catalunya Ràdio"), que el seu autor i conductor, Quim Soler, descrivia així:

En aquest espai radiofònic ens endinsem en uns terrenys en què les possibilitats creatives i els marges d'acció són força amplis, cosa que aprofitem per introduir-nos en l'univers de la imaginació més lliure. Els textos que forneixen els guions sempre són matèria estrictament literària, ja sigui de collita pròpia o bé combinats amb materials (prosa i poesia) d'autors diversos, nacionals i forans, sempre traduïts al català. Els textos d'enllaç dels blocs del guió són llegits pel conductor del programa, amb l'alternança d'una veu masculina i/o femenina per als textos de creació literària aliena (bàsicament poesia). Si bé es pot dir que els protagonistes de La porta dels somnis són els llibres, l'estrella invitada n'és el text i el plaer que aquest pot arribar a transmetre […] qualsevol temàtica pot ser metamorfosejada en matèria literària i difosa per les antenes.

El títol genèric d'aquests programes il·lustra la idea qüessiana del somni com a espai creatiu…

[el somni] terra de ningú on l'inconscient i el conscient juguen a cuit a amagar, a flèndit, a bales i fins i tot tenen amors incestuosos.

I també ens transmet la seua afició a situar-se -i situar-nos- en els llindars diversos que comuniquen realitats diverses, per confegir un seguit de dualitats que aniran pautant tota la seua obra, independentment del mitjà en què s'expressi.

El primer programa –Música i Literatura– ens parla del mite d'Orfeu, el segon de Praga, capital d'escriptors, el tercer…… I el darrer que va ser radiat la primavera de 1993 –Al país de la màgia– combina textos de Micheaux i Cioran.

Entre aquells primers programes i el guió inacabat que va quedar-se a l'ordinador a mig fer, han transitat per aquest llindar molts i molt diversos autors, i hi han estat llegits fragments de molts llibres, i l'autor, Quim Soler, hi ha deixat alguns dels fragments més bells de la seua obra.

Pel que fa a la tipologia del programa podem parlar de diversos blocs que, al seu torn, inclouen subgrups que s'originen a partir d'una combinatòria molt lliures d'innombrables ingredients i estils. Hi ha portes monogràfiques dedicades a un sol autor, dedicades a una sola obra; portes temàtiques que combinen obres i autors que han tractat aquesta temàtica, que pot ser una idea, un objecte, un paisatge, una frase o una paraula. Portes que fan dialogar autors que tenen unes determinades característiques, personals o pel que fa a la seua obra. Portes que tracten dels gèneres i els subgèneres literari, d'autors inèdits, de revistes, de músiques, de cinema i ràdio, de… Tot allò que de prop o de lluny és relaciona o es pot relacionar amb la literatura ha transitat per aquest espai. I, en cadascuna d'aquestes portes, amb dosis i estils canviants, l'aportació del conductor del programa hi té un paper fonamental: els textos del QS enllacen, modifiquen, interpreten i reinterpreten els textos dels autors triats –i fins i tot traïts–; són el punt de partida, el punt d'arribada a o l'escala arbitrària d'un viatge que es vol, per sobre de tot, lliure i creatiu. I també hi ha portes en què gairebé el cent per cent del contingut és obra del Quim Soler: bocins de tot i de res, petites i grans històries que es fan i es desfan durant els 55 minuts que dura el badall de la porta dels somnis.

Malgrat la diversitat de tota mena, hi ha constants, les mateixes constants que apareixen a tota l'obra de Quim Soler: la referència al somni, al món dels somnis; les dualitats que dèiem abans (somni/realitat; vida/mort; amor/desamor, realitat/fantasia), el pas del temps, la imaginació, l'humor, el silenci, l'absurd, els records... També hi ha autors assidus, Pessoa, Ferrater, Kafka, Joyce, Foix, Rodoreda, Calders, Perucho, Vinyoli, Hrabal, Atxaga... però intentar fer la llista de tots els autors i autores que han passat pels més de dos-cents programes seria impossible."

(Roser Vernet. Text de presentació del CD)