Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941-2022). Escriptor, pedagog i folklorista.

De família benestant, conservadora i catalanista, comença la carrera sacerdotal al Seminari de Barcelona fins que, al cap de set anys, l’abandona i estudia la branca de pedagogia de Filosofia i Lletres. Exerceix de mestre i pedagog fins que el 1979 entra a formar part del primer ajuntament democràtic de Badalona després de la Guerra Civil. Continua la seva vinculació, iniciada als anys seixanta, amb els cantants de la Nova Cançó i el Grup de Folk com a adaptador, traductor i autor de cançons tan emblemàtiques com “La vall del riu vermell” o “Les rondes del vi” en col·laboració amb Jaume Arnella, amb qui més tard editen el disc eròtica monàstica (1994). L’any 2011 publica una antologia de les seves cançons, 50 anys 100 cançons.

El seu interès per la cultura tradicional i popular l’impulsa a la confecció d’una extensa obra. Entre altres publica: Festes tradicionals de Catalunya (1978), Mitologia catalana. Dracs, gegants i dones d’aigua (1990), Nadal català (1995), Llegendes del drac, l’heroi i la donzella (2005) o Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana (2014) amb Roser Pubill. El seu treball més destacable és l’obra en deu volums, Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008) de la qual ha estat el coordinador i el col·laborador de diversos apartats.

Durant anys ha exercit de tècnic de cultura i educació dels ajuntaments de l’Hospitalet i de Badalona. El seu activisme és present en les publicacions i associacions locals com l’Orfeó de Badalona. També és autor de diversos reculls poètics, la majoria inèdits, i de dues novel·les històriques premiades.

Fou soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Documentació: Emili Muñoz Martínez: Joan Soler i Amigó. La revolta de la tradició. Badalona: Museu Badalona, Ajuntament de Badalona, 2024.
Fotografies: Arxiu personal de l’autor.