Lluís Solà i Sala (Vic, 1940) és poeta, dramaturg, traductor i assagista.

Amb un gran treball al seu Vic natal, va dirigir teatre d'avantguarda –Beckett–, i va ser fundador i director del Centre Dramàtic d'Osona i del Centre d'Osona de l'Institut del Teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindgerb, Èsquil i Yusaki Zeami, entre altres, ha traduït teatre i narrativa de Dürrenmatt, Handke i Kafka. I poesia de Rilke, Rimbaud, Pound i Pessoa.

Ha estat, també, fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977) fins al 2015, revista que ha estat la principal plataforma poètica de la poesia catalana de les últimes dècades. Professor de literatura a secundària i a la universitat, ha dirigit espectacles de poesia de Verdaguer, Bauçà, Riba, Foix i Vinyoli.

Inicia la publicació de la seva obra poètica amb Laves, escumes (1975). De publicació irregular, segueix, després d'uns anys de silenci, amb L'herba als ulls (1993), però és a partir de 2001 que inicia la publicació d'una extensa producció que no havia donat a conèixer fins aquell moment, en quatre volums: De veu en veu: obra poètica I (1960-1999) (2001); L'arbre constant: obra poètica II (1994-2000) (2003), Al llindar de l'ara: obra poètica III (2010) i Entre bellesa i dolor: obra poètica IV (2010). A Poesia completa (2016), que rep els premis Cavall Verd i Crítica Catalana de poesia, reuneix tota la seva obra poètica publicada fins al moment i quaranta-dos poemaris inèdits.

Com a traductor, ha fet versions de Kafka (El castell), de Dürrenmatt (Grec busca grega), de Handke (La cavalcada sobre el llac de Constança) i d'altres autors. Com a crític, ha estudiat l'obra de Maragall, Vinyoli, Bartra, Rodoreda, Martí i Pol i altres autors.

També s'ha de destacar el seu vessant cívic, amb el seu esforç constant perquè la llengua catalana sigui la llengua pròpia del país, com a qualsevol altre país lliure.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo.
Fotografia: © Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.