Jordi de Sant Jordi neix al regne de València cap a les darreries del segle XIV. Des de ben jove ocupa el càrrec de cambrer del rei Alfons el Magnànim, i els documents de l'època el situen sempre on es decideix la sort del regne. L'any 1416 viatja al regne de França per encàrrec del monarca i més tard participa en missions comercials entre Sicília i Aragó. Durant aquest període sembla ser que obté favors del monarca, com ara la concessió d'impostos, donatius en metàl·lic i robes costoses. L'any 1420, juntament amb d'altres poetes com Andreu Febrer o Ausiàs March, participa en l'expedició a Sardenya i Còrsega. Durant aquest viatge, Alfons el Magnànim l'anomena "cavaller" i li atorga l'alcaldia de la Vall d'Uixó. L'any 1423 és fet presoner a Nàpols quan les tropes de Francesco Sforza irrompen a la ciutat. D'aquesta experiència neix el poema "Presoner", on l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situació i confia en la ràpida alliberació.

És un poeta principalment cortesà, i sovint exalta figures femenines del seu entorn com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vídua de Martí l'Humà, per exemple, en poemes com "Midons", "Estramps" o "Setge d'amor". Al mateix temps, la continua presència d'intel·lectuals i homes de ciència a la cort d'Alfons el Magnànim li permet de relacionar-se amb d'altres poetes joves, com Andreu Febrer, Lluís Icard, Arnau Marc i Arnau d'Erill, i també de conèixer Íñigo de Mendoza, el Marqués de Santillana, que lloa la seva poesia a més de destacar les seves capacitats musicals. El Marqués dirà que és un "cavallero prudente" i "músico excellente", i li dedicarà un poema a la seva mort, la "Coronación de Mosén Jorde".

De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a considerar-lo com a un dels autors més importants de la lírica catalana abans d'Ausiàs March. Influenciat per els grans trobadors del segle XII, els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l'ideal de l'amor cortesà trobadoresc. Martí de Riquer i Lola Badia, els estudiosos que més i millor s'han ocupat de la seva obra, opinen que l'èxit del poeta, tot i tenir lloc en una cort que traspua modernitat, es genera per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.

La llengua que utilitza és un català que està molt allunyat del que s'utilitza en prosa a l'època, perquè admet una gran quantitat de provençalismes, sobretot pel que fa a la flexió verbal i als recursos lèxics. En aquest sentit, es pot considerar com un estat intermedi entre la llengua aprovençalada de poetes com Andreu Febrer o Gilabert de Próixita i el català d'Ausiàs March. Sobre això Martí de Riquer diu: "Jordi de Sant Jordi produeix la impressió de voler escriure en català, però admetent gran nombre de provençalismes […]. Malgrat tot, la llengua poètica del nostre autor porta un vestit, o té una aparença, provençal, i encara es troba molt allunyada del català de la prosa".

Un document de l'època sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424, sense que s'hagi pogut concretar el lloc.