Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938) es escritor y promotor de iniciativas para acoger a personas en situación de marginalidad. Ha sido misionero y cura-obrero, pero renuncia para poder llevar una vida más libre. Can Gazà, una institución autogestionada contra la exclusión, materializa su sueño social.

Ha sido un escritor prolífico, de una literatura enlazada con sus experiencias y crítica con el poder. Muchas de sus obras han sido reconocidas con galardones: Dos pams d'home (Impremta Politècnica, 1971) gana el Premi Ciutat de Manacor de Poesia; Coratge d'un mot (Impremta Roig, 1975) es finalista del Premi Andreu Roig a la Festa de les Lletres a Campos; Camí de coix (Editorial Moll, 1980) obtiene el Premi Ciutat de Palma de Novel·la; Mamil·la, encara (Tres i Quatre, 1984), el Premi de narrativa Andròmina dels Premis Octubre; Encís de minyonia (Sa nostra, 1997) gana el Premi Miquel Àngel Riera de narrativa; Mortuus Dei (Lleonard Muntaner, 2002), el Premi de Narrativa Curta Alexandre Ballester de sa Pobla; Catedral amb armaris (Llibres de l'Índex, 2004) obtiene el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica; Negrada (Lleonard Muntaner, 2006), el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom; y la Cantata Rua Fosca (2006) tiene el Premi 31 de Desembre – Miquel dels Sants Oliver. Además, el 2009 gana la Medalla d’Or del Consell de Mallorca por su trayectoria.

Es socio de honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


 

Página elaborada por Irene Zurrón Servera para la AELC.
Documentación y fotografías: Jaume Mateu / Entrevista a Memoro, el banc de la memòria.