LLÀNTIES

Llànties de la vida
Fecundades amb el llevat dels homes
Llànties brillants
qui cremeu el ble greixós del Sacrifici

Llànties eternes
penjades del meu cor
amb cadenetes de diamants utòpics

Llànties-Poemes
de carn i sang i ànima
ai si us apaguéssiu.

(De Fluid, 1924)
 

* * *
 

DIVAGACIO PRIMERA

Pintura verda i cortina de puntes:
finestra —i coixins
que s'adormiren, en llits blancs, com nins
amb les manetes juntes.
El passerell en ferros, esquitxats
de calç àdhuc sa ploma, xiuxejà a mon paraigua
sa perla reticent, que avui ja és aigua
als bassols de les meves ciutats.
El temps no ha clos la ferida
que deixà el bes,
ni cicatritza la pregunta ardida
oberta al cor en ressonar: «Mai més.»
La sang, les benes blanques del jorn, ses polsegueres,
endolceixen la vida i li donen color,
mentre en aigües molt pulcres es filen les banderes
i en beu l'anyell sens marca de l'alta resplendor.
Compassos: el metrònom i el rellotge més vell van tots sols.
Ara em tornen al cor, d'uns temps esborradissos,
lli de sobrepellissos,
i cel de rossinyols.

(De Divagacions, 1929)
 

* * *
 

SOMIEIG D'UN FRUIT ESCLAFAT PER TERRA

Abans jo era un món tancat en mi mateix.
Ara, esberlat, em veig, i veig totes les coses:
vidrieres, papallones, llaminadures;
roba estesa, palets com verges que existiren;
els qui no tenen res, els gais i els temorosos;
els peus nus d' unes dones i uns infants, la pluja.

(De Somnis i èxtasis, 1967)
 

* * *
 

SANT JORDI, UN ANY

Descavalcat i desguarnit de llança
mentre el cavall aspira olor de flors,
veniu, amb gest de pau que ajunta i llança,
a dar-nos roses on floriren plors.

Insinueu l'adveniment d'un dia
pressentit com la flor de l'ametller:
ja us reveurem, amb noble gosadia,
enfonsà’ el cer al drac, sant cavaller.

Als qui pateixen en recer o exili,
i a qui ja entén però no pot sentir,
doneu-los, oh sant Jordi, el vostre auxili:
convertiu el malson en fresc matí.

El zel clos, baldament l'amor que intenta
obrir, i el mal, caricaturen Déu.
Feu davallà’ a la nuditat contenta,
com a les carns de santa Eulàlia, neu.

(Del llibre Escaiences, 1974)