"El 1922 Sànchez-Juan, signant David Cristià, publica el Segon manifest futurista (contra l'extensió del tifisme en literatura), inspirat en el seu mestre Salvat-Papasseit. Als divuit anys tornava contra els "poetes amb minúscula" i contra aquell establishment. El 1924 publicà el recull poemàtic Fluid, en la línia de Marinetti, ple d'experimentació i pirotècnia: "Els muls beuen aigua d'estrelles / i se n'empassen de senceres". No hi trobem tanmateix arrels anarcoides o polítiques. Es el joc verbal de qui de jove ja era amic de Foix i de Dalí.

El 1927 abandonà el futurisme, bé que n'hi ha rastres en d'altres llibres, i publicà Constel·lacions, on trobem cançons, a la manera tradicional, romanços i es veu que el poeta s'incorpora a un Noucentisme evolucionat. Elegies (1928) té poemes religiosos i reflecteix un idealisme desmaterialitzat. Cua de gall (1929), que plaïa tant a Guerau de Liost, evoca Chaplin o la guia telefònica al costat d'una salvatiana Oda al Poble Nou o una altra oda al cirabotes. Divagacions (1929) és poc significatiu. Poemes i cançons es hen postsimbolista, carnerieja i hi trobem epitalamis i un tarannà enamoradís, lluny de l'erotisme de Salvat. En tots aquests llibres no manquen unes dosis d'onirisme... Poemes de promès (1933) és un "himne a l'amor i al matrimoni", un poc naïf."

(Albert Manent, fragment de "El centenari del poeta Sànchez-Juan")