On no sabem és un conjunt de trenta-cinc poemes que es desgranen sense interrupció, com un cercle convertit en línia. L'estructura es fa ressò de la idea que plana sobre el contingut: allò més petit i allò més gran, allò més quotidià i allò més enigmàtic, comparteixen una sola porta, aquella que els comunica. Així doncs, On no sabem pren el nom del títol del primer poema, i enllaça amb els últims mots del darrer poema: "per on s’hi entra". El llibre aposta per la fusió de simplicitat i profunditat, i hi apareixen temes com les estratègies de la ment, la percepció del temps, l'inconscient, l'amor, el sexe, la fe, les fronteres imprecises, la traïció, la fragilitat... D'On no sabem se n'han destacat les qualitats imaginatives i se n'ha dit que transcorre "amb uns clímaxs d'ordres tan diferents (i alhora amb homogeneïtat de to) que hi són de manera que els anticlímaxs també són clímaxs, però d'un altre ordre".