Ricard Salvat (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009). Director teatral, escriptor i catedràtic d'Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona.

És un dels grans renovadors teatrals de Catalunya de la segona meitat del segle XX. A més de ser impulsor del teatre universitari independent, el 1957 crea, amb Miquel Porter i Helena Estellés, el grup Teatre Viu, que interpreta monòlegs i peces improvisades a la manera de la commedia dell'arte. El 1960 funda, amb Maria Aurèlia Capmany, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que esdevé un lloc de referència en la formació teatral. Amb la Companyia Adrià Gual estrena obres dels grans autors estrangers i catalans com La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, Insults al públic, de Peter Handke, o l’emblemàtica Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i amb dramatúrgia del mateix Salvat.

Una part de la seva extensa carrera de director es realitza a l'estranger amb estrenes, entre altres, de Yerma (1980), de García Lorca, a la R.F. d'Alemanya, Noche de guerra en el museo del Prado (1973), de Rafael Alberti, a Roma, o La tragèdia de l'home (1994), d'Imre Madách, al Teatre Nacional de Budapest. Entre 1977 i 1986 dirigeix el Festival Internacional de Teatre de Sitges i, entre 2004 i 2006, a Tortosa, el Festival Entre Cultures. En aquesta etapa són remarcables les estrenes de Les bacants, d'Eurípides (1980), Urfaust (1983), de Goethe, i l'òpera Èdip i Jocasta (1986), de Josep Soler, al Gran Teatre del Liceu. El 2008 porta a escena l'obra de Mercè Rodoreda, Un dia. Mirall trencat.

En l'àmbit universitari, des de la seva càtedra d'Arts Escèniques, crea l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral i dirigeix la revista Assaig de Teatre. Participa en diversos congressos, simposis i debats teatrals i col·labora en la premsa diària i en revistes especialitzades en el món de l'espectacle. A més de monografies sobre dramaturgs i teatrologia en general, és autor de l'obra, en dos volums, Una mirada al teatre modern i contemporani (2010), que amplia i revisa una edició anterior.

Com a creador literari cal destacar la seva novel·la Animals destructors de lleis (1961) i les peces de teatre document Adrià Gual i la seva època (1972) i Salvat Papasseit i la seva època (1981).

Va ser soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.
Documentació: Fundació Ricard Salvat.