Montserrat Roig presenta Els catalans als camps nazis com la coordinació dels diversos testimonis dels ciutadans dels Països Catalans que van ser deportats a un camp de concentració entre 1939 i 1945. Impulsat per l’historiador Josep Benet i redactat per l’autora entre 1973 i 1976, el volum vol donar veu a tots aquells que, per motius polítics i històrics, es van quedar sense la possibilitat de veure ni tan sols reconegut el seu sofriment i de compartir una experiència de per si inenarrable. El compromís polític, social i cultural que caracteritza Roig com a escriptora deriva, aquí, en l’elaboració d’un text certament documentat i que procura contrastar les dades, però que en cap moment no persegueix una suposada objectivitat històrica. Al contrari, es tracta d’un text ple de passió i que no amaga el posicionament ideològic, personal, de qui l’escriu: una Roig plenament identificada amb el dolor dels supervivents i profundament revoltada contra el nazisme i la injustícia posterior de les anomenades democràcies europees.

(Sinopsi per Neus Real)