TERCER LLIBRE
PRIMERA PART.
DE LA LLIÇÓ DE SALOMÓ

Per reposar,
volguí'm posar
al llit en jorn;
ans de retorn
jo fui despert.
Quant he sofert,
lo pensament
escassament
m'ho presentà:
primer contà
tots mos anys mals,
recogità'ls
ab amargor,
dolor, agror
d'ànima mia;
presents tenia
afliccions
e passions
mig oblidades
e ja passades.
Per tant, plorant
e sanglotant,
jo em rebolcava,
e fort bascava
prou turmentat,
descontentat
de ma ventura:
com per natura
o per mal fat,
o per pecat,
o grosseria,
tant soferia
totstemps penant;
mai oblidant
que no es fa res
si no és permès
per Déu manant.
E ruminant
ma qualitat,
jo fui temptat
-com no tenia
ni em romania
algun hereu,
lo temps tan breu
de poca vida
a mi convida
prengués muller,
sols per haver
o fill o filla,
e fos clavilla
del fust mateix-
de un gran feix
de mes parentes
e benvolentes
una en triàs,
qual me semblàs
voler menys gala.

(Dins de L'Espill. Barcelona: Quaderns Crema, 2006, p. 280-282)