Joana Raspall i Juanola neix l'1 de juliol de 1913 a la Barceloneta, tot i que la família és del Masnou. Al cap de tres anys la família es trasllada a Sant Feliu de Llobregat, on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Estudia a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure". Als onze anys la mare, d'origen francès, l'envia a estudiar francès a Perpinyà, d'on retorna després d'un any arran de la mort del seu pare.

La mare, d'origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.

De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista, publicant els seus escrits en català en revistes com ara El Eco del Llobregat, Camí i Claror, de Sant Feliu, des de la qual ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l'Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba i Clementina Arderiu, entre d'altres. En acabar els estudis obté una plaça de bibliotecària a Vilafranca del Penedès, on treballa fins al dia abans que els nacionals entren a la població. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco: totes dues viatgen amb els llibres fins a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. Quan acaba la Guerra civil es posa a treballar d'administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.

La represa de l'activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicte: "ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí". Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars… També fa classes de català a casa seva i comença a crear fitxes amb mots sinònims que de mica en mica va ampliant fins a elaborar, amb l'ajuda de Jaume Riera, el Diccionari de sinònims, publicat el 1972. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes (1984), que és guardonat amb el Premi Marià Aguiló de l'Institut d'Estudis Catalans, i el d'homònims i parònims (1988), ambdós elaborats amb la col·laboració de Joan Martí.

L'any 1967 rep el Premi Cavall Fort amb l'obra de teatre per a nois i noies El Pou.

Participa en el I Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), en el qual, juntament amb altres amants del teatre infantil en català, promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.

La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dona a conèixer a través del vessant de la poesia infantil. El primer recull, titulat Petits poemes per a nois i noies apareix el 1981 i rep la menció especial de poesia del Premi Crítica Serra d'Or, però és sobretot a finals de la dècada de 1990 quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos amics (1998), entre d'altres, i acaba consolidant, amb una dotzena de títols publicats, la seva trajectòria en aquest gènere. Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica quatre reculls de poesia per a adults i el 2007 la seva única novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 apareix el recull de narracions El cau de les heures.

Joana Raspall és promotora i forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat. Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu durant tota la vida de la publicació, amb una secció fixa sobre llengua. Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.

L'any 2013, amb motiu del seu centenari, s'organitzen nombrosos actes i celebracions entorn de la seva obra i el conjunt de la seva trajectòria, i es reediten algunes de les seves obres més emblemàtiques. La seva trajectòria és reconeguda amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil del 2013.

Mor a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013.