La plaga de vespa asiàtica posa en perill la producció de mel d’un veïnat al bell mig de la Dordonya. Un dia xafogós d’estiu, hi arriba el registrador per fer un informe mediambiental i es troba amb un fràgil microclima a un pas de l’enfonsament. Una parella ja gran, l’Emma i l’Olivier, acull a casa uns joves estadants que ningú coneix i que, segons diuen al bar del poble, s’ho fan com desesperats. Tenen per testimoni un antic mirall, una crisàlide aferrada a una frontissa i el vell traductor que, perdent memòria i facultats, els observa des de la biblioteca. Un halo de tragèdia sobrevola la contrada: la visita d’una dona estrangera, les intrigues del fill per signar una llicència i poder-hi construir una urbanització, la desaparició d’un gos, el calendari vital de la florista, pautat pel guarniment dels rams i la primera corona de flors. Ja han quedat enrere els temps dels herois. Els habitants del poble són la mera consciència de la inacció, de la inexorable extensió de la plaga, que acabarà amb tota la dolçor.

Susanna Rafart desplega una faula de ritme ternari, d’una bellesa insòlita. Una joia on entreveure tot allò que s’hi insinua i commoure’s amb el que s’hi calla.

(Sinopsi)