Retorn a Solterra és una tendra evocació que fa el novel·lista als dies passats a una població imaginària de la Catalunya interior. La narració temporal de l'obra coincideix amb la transició del franquisme a la democràcia, la qual és viscuda intensament per tots els seus personatges que, malgrat la seva ubicació geogràfica, ben aviat descobreixen al lector la imatge distorsionada de la vida menorquina d'aquells dies. Fet aquest que augmenta, sense dubte, l'interès del relat i ens ajuda a penetrar a la clau de la intriga. Novel·la hàbilment contada, amb un regust de poètiques evocacions i no exempta d'ironia, es llegeix amb una gran fruïció.

(Sinopsi)