Camins de França és l'obra que probablement ha tingut més ressò entre els lectors de la segona meitat de segle XX. Parteix de la recreació de les experiències de joventut viscudes a França, convenientment maquillades o manipulades en forma de novel·la d'aprenentatge: un nen davant el descobriment del sexe i la mort.

En la primera part de Camins de França, "Oratge i tenebra", Puig i Ferreter ens relata la seva infantesa, les circumstàncies familiars que el marcaren profundament, el seu trasllat a Barcelona, les seves primeres aventures amoroses. El caràcter turbulent i sensitiu de l'escriptor -com ell mateix es qualifica- l'aboca a una crisi, de la qual només creu que podrà fugir si fuig a França, moment en què s'acaba el primer volum.

En la segona part, "Llibertat i poesia", Puig i Ferreter ens narra la seva experiència de vagabund per terres de França, on fa els més variats oficis per guanyar-se la vida. Pels camins d'aquest país cerca una nova vida, un sentit a la pròpia existència, en definitiva la llibertat i la poesia, que definiran finalment tota la seva obra literària.