Teresa Pous i Mas neix el 6 de setembre de 1956 a Llinars del Vallès. Passa la seva infantesa a Llinars: uns besavis que llegien, un avi que sabia inventar contes, tocar el piano amb una facilitat innata i ser un gran actor còmic, uns pares enfeinats que la deixaven fer, una excel·lent mestra de pàrvuls que es diu Pilar Landete Sala i que era capaç de reconèixer i estimular les inquietuds dels nens i les nenes, els rams de lilà a la primavera i les bicicletes a l'estiu, la dèria per la lectura i per conèixer món, la fascinació per les amistats, per les fogueres de Sant Joan, per les festes i per les criatures del seu carrer que parlaven una llengua diferent.

Estudia el batxillerat a Granollers i Filosofia i Biblioteconomia a la Universitat de Barcelona. Des del 1976 viu entre Barcelona i Llinars. Les classes de llatí de batxillerat i COU impartides per Rosa Maria Pujol i Bernat Xifre i les de la universitat li desvetllen el gust per la literatura clàssica i les de literatura impartides per Lídia Martín aviven el gust per la poesia i la literatura en general. A la universitat, el professor Emilio Lledó i la seva capacitat per desvetllar la passió pel coneixement són decisius. I també les classes de Miquel Morey i Jordi Sabater Pi. Les classes d'estètica literària amb José María Valverde i l'aprenentatge al costat de Felip Cid són determinants i li fan créixer la passió per la literatura. També li influeix l'anàlisi poètica del poema "Primero Sueño" de Sor Juana Inés de la Cruz.

Els anys d'universitat són temps de descobertes: Barcelona, lluita antifranquista, convivència amb companyes de pis, el gust de la llibertat, concerts de Lluís Llach, Raimon, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, trobades amb Ocaña, amb Adolfo Fernández-Punsola…

Pel que fa a la dedicació professional, des del 1981 al 1986 és la Conservadora del Museu d'Història de la Medicina a Catalunya. I a partir del 1987 fins a l'actualitat és funcionària del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha treballat en diversos equipaments bibliotecaris: Hemeroteca Nacional i Biblioteca Joan Camps de Granollers.

Gràcies a una beca de la CIRIT, la primavera del 1986 se'n va a fer una recerca al fons històric de l'antiga facultat de medicina de París i s'hostatja en el monestir de benedictines de la ciutat del Sena. Allà descobreix el cant gregorià, passa moltes hores als cafès de la Rive Gauche, a les llibreries de vell, als parcs i a la biblioteca nacional de França.

Ha organitzat, dins dels Comitè d'Escriptors del PEN Català, diferents actes literaris com l'homenatge a Mercè Rodoreda -amb Montserrat Rodés- que va tenir lloc a Romanyà de la Selva (2003) o l'homenatge a Helena Valentí -amb Mercè Otero- que es va fer a Barcelona (2005); ha coordinat el projecte 'Itineraris', amb Josefa Contijoch i Montserrat Rodés (2005-2006); ha comissariat l'exposició-homenatge a Maria Mercè Marçal: "Amb l'ànima sense vels" (2003), que ha itinerat durant dos anys per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. També ha col·laborat en l'organització d'exposicions científiques com la del Primer centenari mundial de la vacunació humana: Jaume Ferran (1852-1929), i ha sigut directora tècnica de l'exposició-homenatge a Lluís Barraquer i Roviralta, dins la celebració del Centenari de la Neurologia Clínica Catalana i Espanyola (1882-1982).

Ha publicat, entre d'altres, els següents llibres: Mossèn Ballarín. Retrat d'una vida (1993), El cant gregorià. L'esperit en la veu. Converses amb l'Abat Luis M. Pérez (Silos-Leyre) i amb el pare Bernabé Dalmau Ribalta, monjo de Montserrat (1994), Tornar a viure. Experiències de metges i malalts que formen part d'una cadena de solidaritat (1995), Guarir. L'aventura de la salut. Converses amb Moisès Broggi, Manuel Corachán, Màrius Morlans i Joan Obiols (2001), Càncer de mama. Testimonis i metges parlen de la malaltia (2005). S'hi narren les experiències de: la ballarina Cristina Hoyos, la notària Carme Giménez Domènech i l'escultora Ester Albardané. Les entrevistes mèdiques s'han realitzat a l'equip mèdic del departament d'oncologia de l'Hospital de Sant Pau.

També ha publicat diversos articles a la revista de Medicina i Humanitats JANO i ha col·laborat al Suplement de Cultura de l'Avui.

Amb la seva primera novel·la La cançó dels deportats guanya el Premi Marian Vayreda 2006.

"Feia anys que volia ser novel·lista però per escriure una novel·la cal molt de temps, cal documentar-se a fons, reflexionar i, sobretot, deixar-se posseir pels personatges, per les seves personalitats, pels seus destins individuals, per les circumstàncies i pel moment històric en el qual viuen. Això és essencial per a aconseguir que visquin amb plenitud, que siguin versemblants. I si vols que tingui un determinat nivell literari, cal polir i retocar fins que no hi hagi res de superflu ni res de mancat, fins que la música de les paraules sigui la que ha de ser." (Marta Olivé: Entrevista a Teresa Pous. La cançó dels deportats. La Portada, novembre 2006)

"El llibre explica les brutalitats que es practicaven als camps de càstig russos. I també he volgut referir una odissea personal, la història del personatge principal, el personatge de ficció. Es tracta d'un cirurgià que de sobte ha d'abandonar la seva carrera brillant a Barcelona i s'ha de submergir en una tragèdia personal i col·lectiva. Viurà la incorporació a l'exèrcit nazi, l'ocupació de París i l'amor en temps de guerra, el captiveri en un camp de Rússia i la deportació a Sibèria, la força de l'amor i de l'amistat, el poder de la paraula i de la música. Immers en la misèria, a través de la memòria, de l'observació de la realitat, de la capacitat reveladora dels mots i de la força de l'esperit, anirà sorgint de dins seu l'home que sabrà aprofitar i desenvolupar les seves facultats o virtuts, que aprendrà a viure amb "els ulls oberts", que començarà a identificar i reconèixer el mal, a saber què dona alè vital, a veure la bellesa i la tendresa." (Marta Olivé: Entrevista a Teresa Pous. La cançó dels deportats. La Portada, novembre 2006)

"Els fets reals que passaven a l'exèrcit nazi i als camps russos són narrats literalment, sense magnificar cap aspecte brutal ni retallar cap monstruositat. La resta és ficció. Durant tota l'elaboració de la novel·la vaig haver de buscar el difícil equilibri entre passió i contenció. Tot i que els sentiments hi juguen un paper molt rellevant, era primordial no deixar-me arrossegar pel sentimentalisme en cap moment. Una cosa és la sensibilitat i l'altra és la carrincloneria. La sensibilitat i la bellesa il·luminen i el sentimentalisme pot apagar i estancar l'esperit." (Marta Olivé: Entrevista a Teresa Pous. La cançó dels deportats. La Portada, novembre 2006)

"La part més difícil de la realització de la novel·la és la que té a veure amb el misteri de la creació literària i amb la filosofia i la vida. Amb el fet màgic d'anar creant uns personatges que arribaran a tenir vida pròpia i que, finalment, et diran i t’ensenyaran coses que tu no sabies."(Marta Olivé: Entrevista a Teresa Pous. La cançó dels deportats. La Portada, novembre 2006)

"He entès la importància de l'esforç, de perseverar en el treball literari per aconseguir escriure una obra amb el màxim nivell literari possible, he comprès el valor de donar el millor d'un mateix. He après alguna cosa important sobre allò de sequere deum, seguir el déu, sobre la dignitat, sobre l'amor i l'amistat, sobre el fet que cal viure amb plena consciència i que cada elecció que fem ens va modelant..."(Marta Olivé: Entrevista a Teresa Pous. La cançó dels deportats. La Portada, novembre 2006)

A més d'un parell de novel·les que va començar fa temps i que deixa reposar, una novel·la biogràfica acabada -que vol retocar- sobre la gran poeta del segle XVII Sor Juana Inés de la Cruz que plantà cara a la Inquisició, actualment està enllestint una nova novel·la.