Rosa Planas neix a Palma la primavera de 1957.

De petita s'acostuma a una societat trista i grisa, sense gaire al·licients, refugiant-se en la lectura i l'escriptura per crear un món propi on poder sentir-se lliure i trencar les limitacions de l'espai físic i espiritual que l'imposa un temps eixut d'emocions.

Amant de la naturalesa, gaudeix de la bellesa de l'illa de Mallorca, on troba els referents de la seva poesia, sempre a la recerca de l'univers simbòlic mediterrani. La lectura dels grans poetes europeus —Blake, Baudelaire, Dylan Thomas, Rimbaud—, i els grans poetes mallorquins —Costa, Alcover, Riber i Salvà— li han atorgat una formació eclèctica i plena de matisos.

Cursa dues carreres de lletres, interessant-se per la llengua hebrea, que estudia fora de l'àmbit acadèmic. Des de petita, és una gran lectora de la Bíblia, dels llibres sagrats, dels místics i també dels textos de la càbala jueva, ocupant-se en aquests darrers anys de l'edició d'obres del judaisme universal.

La reacció contra els totalitarismes i les formes de genocidi físic, intel·lectual i moral, l'han dut a interessar-se profundament en la Shoah i en els autors que han escrit sota la pressió del poder. Creu en la llibertat humana i en la dignitat de les persones en totes les formes en què aquesta es manifesta.

Ha triat viure en la independència del pensament més que no pas entregada a un dogma, una secta o una institució, vivint per això una mena d'exili que, en ocasions, l'ha fet pensar en la famosa frase de Charles Péguy: "treballo en una tomba". Malgrat tot, conserva l'alegria de viure en una societat que no és la que li hauria agradat, però que presenta tots els enigmes amb els quals ha après a conviure.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.