Joan Pla Villar neix a Artana, a la Plana Baixa, el 1942.

Inicia els estudis al seu poble natal i continua la seva formació en un centre religiós de Vila-real, on comença a aficionar-se a la lectura. Posteriorment, estudia el batxillerat a l'institut Francesc Ribalta de Castelló i, durant tres anys, estudia ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. L'any 1966 decideix cursar el pla nou de Magisteri a Castelló per dedicar-se a l'ensenyament el qual, juntament amb l'escriptura, serà la seva dedicació principal. El 1971 comença a treballar com a mestre a l’Alcora i, posteriorment exerceix la docència a Godelleta, a Betxí i a Borriana, on l'any 2002 es jubila.

La seva vocació lingüística comença molt aviat i, a quinze anys, entra en contacte amb dos frares que havien estudiat a la societat cultural Lo Rat Penat i que li proporcionen textos literaris en català estàndard. Aquest fet incrementa el seu interès i l'empeny a dedicar-se a l'estudi de  la pròpia llengua i a l'escriptura. Posteriorment, a Barcelona, hi troba l'ambient estudiantil de reivindicació nacional i democràtic en el qual s'integra i del qual participa. Aprèn català de manera autodidàctica i durant anys es dedica a fer classes per a professors a través de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València. L'any 1971 es casa i té dos fills. En aquells anys viuen a Godelleta i Joan Pla abandona l'afició per pintar i comença a escriure. Es presenta a diversos premis literaris, com els premis Octubre, i, l'any 1980 comença a escriure relats. Quan passen a viure a Borriana, entra a formar part de l'Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC) i guanya el premi Ciutat de València-Malvarosa amb No fiqueu llorers sobre el meu nom (1980).

El mateix any 1980 comença a escriure Mor una vida, es trenca un amor (1981), que esdevindrà la novel·la més emblemàtica de l'autor i amb la qual queda finalista dels premis Ciutat de València. En publicar-se, aquest títol va tenir una gran acollida i, posteriorment, apareix La màquina infernal (1985), novel·la que també va gaudir de molta acceptació. Des d'aleshores, Joan Pla no deixa d'escriure i publicar una ingent quantitat d'obres de narrativa infantil i juvenil, entre les quals també cal destacar títols com L’anell del papa Luna (1990), Marta i el geni del molí (1994, premi Ciutat de Vila-real), La venjança dels criptosaures (1994, Premi Vila de l’Eliana), L’illa del faraó (1997), Només la mar ens parlarà d’amor (2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999), Cartes d’amor i de mort (2001, Premi Ciutat de Torrent), L’autobús Jordiet i la bruixa Elisenda (2003), La mirada clònica (2006), Xantal, la noia digital (2007), Pou sense fons on the rocks (2009), La violinista de París (2010), El caragol fredolic (2013), El repòs dels amants (2014), El primer amor de Joel i Agnés (2015) i Pau del geni curt (2019).

Ha col·laborat en la premsa escrita i ha estat director de Buris-ana, el butlletí de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.