Oferiu flors als rebels que fracassaren.
Aquesta novel·la, la primera de l'autor, ens presenta les dues frustracions successives del seu protagonista: l'una, provocada pel cansament de la seva inserció en el món universitari; l'altra, en el marc de les comunes contraculturals europees. Paral·lelament a l'acció central, un doble contrapunt narratiu: el que lliga l'actitud del protagonista a una determinada situació històrica, la que ha abandonat, i el que li ofereix la imatge d'allò que amb la seva fugida podria haver esdevingut. En resum, la necessitat de triar entre l'evasió autodestructiva i la fidelitat al compromís amb la seva col·lectivitat. Tot, amb la introducció d'un món nou -actualíssim- en la narrativa catalana, en un estil viu i acolorit.