Oferiu flors als rebels que fracassaren és una grata sorpresa i una lectura en veritat estimulant. Allò més notable en el llibre de Pi de Cabanyes és el veritable ímpetu de narrador que evidencia i la indubtable capacitat d'invenció tècnica i comerç amb la narrativa d'altres latituds que revela en l'autor.

Pere Gimferrer
 

* * *
 

Considero la carrera de Pi de Cabanyes començadíssima, i per cert molt bé. Un llibre com el seu, una novel.la tan arravatada, indica que la joventut pot ser creadora.

Terenci Moix
 

* * *
 

Aquesta història, complexa i variada –de la llibertat d'estimar a l'afirmació d'una personalitat al marge de coaccions i engranatges- és servida de forma singular, amb continuada barreja del que és col·loquial amb el que és narratiu, amb el recurs a atrevides imatges i amb un contrapunt en una altra època aconseguit per mitjà de cartes d´un altre temps, que és un dels millors èxits del llibre.

Josep Faulí
 

* * *
 

La novel·la sorprèn. No us quedéssiu pas en les maneres, en les formes. Aneu al fons, i aneu més enllà de l'evasió, la droga, l'erotisme. Us podeu trobar amb tones d'il·lusió i d'esperança. I ho podrem discutir. Bé cal que hi pensem, si és que hem d'educar aquestes generacions.

Lluís Busquets i Grabulosa
 

* * *
 

La novel·la més arrelada a la terra que he llegit mai, amb un arrelament dolorós, involuntari potser, però terriblement real. Oferiu flors als rebels que fracassaren d'Oriol Pi de Cabanyes és la història, contada a la seva manera, d'un destí col·lectiu, d'un «fatum» poderós.

Maria-Antònia Oliver
 

* * *
 

Bells perdedors de Leonard Cohen i Oferiu flors als rebels que fracassaren d'Oriol Pi de Cabanyes, novel·les d'exaltació dels antiherois, és a dir dels perdedors-però-en-el-fons-guanyadors (que ens sedueixen perquè ens hi podem identificar des de la distància que hi ha entre el desig i la realitat viscuda per cadascú de nosaltres), mereixen de ser revisitades, trenta anys després. I és que les novel·les clàssiques sempre ens parlen des del més profund de l'ànima humana.

Teresa Costa-Gramunt