Novenari d'ànimes, la primera incursió de l'autor en el camp de la narrativa curta, és un conjunt de nou contes, tots ells traspassats per la intuïda presència d'una altra realitat més enllà de les aparences quotidianes: elements de ficció que bé podrien completar la història documental d'uns homes i d'un poble. A Novenari d'ànimes, nou textos més enllà de la lògica convencional, l'escriptura hi és ben tradicional, amb un deixant clàssic pel que fa a la llengua. Dins la línia tradicional, doncs, ve a representar un tombant en la producció del seu autor i trenca, així, la fitxa de narrador de difícil lectura on l'havien encasellat els amants de les classificacions. Novenari d'ànimes qüestiona la pretesa validesa d'una realitat (no feta tan sols d'aparences) que l'home de seny pretén haver comprès en la seva totalitat. Fet i fet, ¿no és la literatura la denúncia que hom ha detectat la misteriosa presència de tota una infinitat de possibilitats ben reals més enllà de la normalitat?