Comentaris d'obra
“Compromesa amb la Natura i la seua preservació, Pura es prodiga en els seus poemes d’elements terrenals, onades, flors, pluja, però sap crear una simbiosi entre home, dona i terra capaç de portar-te de l’humà a allò diví. Una poesia de vers curt, breu, però de vegades estructurada amb verbs crus i explícits que delaten un temperament visceral, una poesia gairebé mística que eleva el frec físic entre dos a categoria d’experiència extrasensorial.”
(Rosa Orquín. Pròleg a Tasts de vida. Alzira: Germania, 2014.)
* * *
“Amb més intensitat i pertinença si cap, en un moviment de retorn, més conscient i acurat, a la màxima condensació expressiva que és el haiku, el petit poema d’origen japonés —17 síl·labes distribuïdes en tres versos de 5-7-5—, adaptat a la nostra estructura mètrica de 4-6-4 síl·labes tòniques. Una estructura que Peris ja havia provat amb encert i que —conscient d’això— necessitava revisar per poder-la fer sevir a fons com a bisturí de precisió, com a eina que li permetera acabar d’explorar més competentment —i com recuperant una assignatura encara pendent— el món dels seus sentiments, vivències i intuïcions. I que li permetera portar a terme eixa exploració no només cartografiant els detalls de la superfície —l’epidermis—, sinó radiografiant-ne pam a pam el derma, el substrat viu i més sensible que nodreix la pell a través de la qual vivim el món exterior i ens respira la personalitat... A frec de pell se’ns pot aparèixer, així, com l’ampli fresc d’una primavera i un estiu eterns, recordats sempre, i fins i tot dins les boires i freds inevitables de tardor i d’hivern. [...] Pura ha completat el mapa, la cartografia, de la seua superfície lunar.”
(Antoni Ferrer i Perales. Pròleg a A frec de pell. Alboraia: Editorial Neopàtria, 2018.)
* * *
“El llibre és una magnífica mostra de la importància de travar versos, de teixir paraules perquè puga aflorar l’essència de cada cosa, tant la rotunditat d’allò que ens fereix com, sobretot, la bellesa del que ens emociona... Es dona, a més, la feliç circumstància que podem llegir i gaudir els poemes en valencià (la llengua en què van ser parits) i en anglès, en un interessant joc de miralls entre la nostra llengua, minoritzada, i la llengua més parlada arreu del món. Aquesta circumstància, lluny d’empetitir la nostra llengua, el que fa és enriquir la mirada lectora i permetre’ns assaborir els textos doblement.”
(Beatriu Cardona i Prats. Pròleg a Poemes desparellats / Unpaired poems. L’Eliana: paisonporloslibros, 2023.)