"Al nostre intent d'entendre, Museu de cendres és un llibre que mostra un bon poeta si encara no direm magne, sí ben important, interessant. Amb una "vida interior" intensa. La veu poètica més coherent i sincera. I, objectivament, la més dramàtica. Perquè, veritablement, aquell drama ja no és personal. No únicament. Aquest Museu de cendres és la tragèdia que tothom al P. V., si no anàvem més lluny, som patint i ens fa rabiar. Patint amb impotència votada i/o vocada que el nostre terrer encara no és ben nostre. Un crit plural, que és també el nostre."

(Vicent Escrivà: "Introducció", dins Museu de cendres. València: Diputació Provincial, 1980.
 

* * *
 

"Hay en su poesía, por una parte, esa difícil sencillez de quien huye de lo novedoso como de la peste sin someterse a la aplastante vejez de lo mismo. Por otra, el rigor verbal, no por mostrarse en sordina, menos evidente. Lo primero parece distanciarle de la "estética de los diccionarios" [...] Lo segundo lo separa de la obviedad transparente de los poetas cívicos de la generación del autor. Un verso suyo, que sirvió para titular una antología posterior de la poesía valenciana en catalán, podría resumir bien lo que venimos diciendo: La vella piel del alba. Un oficio asumido en su absoluta radicalidad impide a su escritura deslumbrarse ante un juego cuyas reglas el escritor sabe que puede manipular y subvertir pero no ignorar. [...] Su poesía, anclándose voluntariamente en el inevitable artificio que la constituye, quiere dar cuenta de un mundo en tanto mundo mirado y vivido aquí y ahora."

(Jenaro Talens: "El límite último de las palabras", dins Prisma. Alacant: Institució Juan Gil-Albert, 1990)
 

* * *
 

"No hi ha indici més revelador de la varietat expressiva de la veu de Pérez Montaner que la còmoda convivència de termes de clara inclinació ideològica —la invectiva en contra de l'opressió implícita al sistema capitalista en Adveniment de l'odi (1976) en seria un exemple apropiat— amb els tòpics més estèticament latents i emotius de la llarga convenció homèrica: la mort, l'amor, la sensualitat, la soledat, l'art com a via d'autorealització, etc. —particularment evidents en Museu de cendres (1981) i L'heura del desig (1985). No cal dir que l'amplitud de l'espectre expressiu pel que fa al contingut queda reflectida estilísticament en el gran nombre de formes poètiques assumides amb encert."

(Dominic Keown: "Pròleg", dins L'oblit. Barcelona: Edicions 62, 1996)
 

* * *

"D'una elaboració sorprenent, la poesia de Jaume Pérez Montaner reflexiona al voltant d'alguns dels temes que sempre han inquietat l'home: la dignitat, l'amor, la memòria, oblidar és necessari? La seua és una poesia de pensament o filosofia de la bellesa."

(Sui Generis Carmen, 21 març 2001)