Jaume Pérez Montaner neix a L'Alfàs del Pi (Marina Baixa) el 1938. Fa els estudis de batxillerat a Alcoi, època en què coneix l'escriptor Joan Fuster. Les primeres obres d'aquest autor el marquen de manera significativa, sobretot la lectura dels llibres El descrèdit de la realitat i Figures de temps, que el fan girar-se cap a la literatura i la llengua catalanes. L'any 1961 entra a la Universitat de València per estudiar Filologia i Lletres i al curs següent és empresonat per activitats antifranquistes. Jutjat per un tribunal militar, passa quinze mesos a diverses presons de l'Estat espanyol (València, Carabanchel i Càceres), que influiran en la seva trajectòria posterior.

Novament a València col·labora en revistes clandestines estudiantils i participa en la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de València. El 1967 es llicencia en Filosofia i Lletres i, davant les dificultats per trobar feina, sobretot a causa del seu compromís polític, accepta anar-se'n com a lector d'espanyol a la City University of New York, on fa classes al Queens College durant el curs 1968-69. Ensenya en diverses universitats i s’estableix fins el 1977 al Lewis and Clark College, de Portland, Oregon; tret del curs 1974-75, any en què viatja a l'Equador per dirigir un Overseas Studies. Fruit d'aquesta estada a Amèrica del Sud és la publicació del seu primer poema en català a la revista Esparavel de Cali (Colòmbia).

Durant l'etapa als EUA imparteix classes a les universitats de Pennsylvania i Portland, entre d'altres, i dirigeix el programa "Overseas Studies in Spain" en dues ocasions (1970-71 i 1974-75) per al Lewis and Clark College. També és durant aquesta dècada que comença a escriure poesia.

A començament dels setanta, quan encara viu als EUA, coneix Vicent Andrés Estellés a la redacció del diari Las Provincias. Aquest poeta valencià passa a ser, des d'aleshores, l'altre gran referent del nostre autor i, a partir de l'amistat entre tots dos, es va creant una complicitat intel·lectual que més tard portarà Pérez Montaner a estudiar i antologar la seva obra. És en aquest moment, després que l'obra d'Estellés hagi causat una gran impressió als poetes William Sttaford i Anthony Ostroff, que Montaner tradueix poemes d'Estellés que són publicats a diverses revistes nord-americanes, com The Paris Review i Grilled Flowers.

El 1976 publica un llibre de poemes, Adveniment de l'odi, primera pedra d'una trajectòria en què destaquen, entre altres, els llibres L'heura del desig (1985), Màscares (1992), Fronteres (1994) i L'oblit (1996). Mentrestant, torna al País Valencià, on exerceix els càrrecs de director interí del Departament de Català de la Universitat de València (1981-1983), de secretari de la Facultat de Filologia de la mateixa universitat (1982-1985) i de director del Col·legi Major Lluis Vives (1984-1990). El 2009 reprèn la publicació de poesia, amb el recull Solatge, guardonat amb el Premi Benvingut Oliver i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia. El 2013 apareix una antologia sui generis, amb poemes revisats i reescrits per l'autor, titulada Geografies de l'oblit. Aquest mateix any rep el Premi Vicent Andrés Estellés amb el recull La casa buida (2014), precisament en l'any en què es commemora el 20è aniversari de la mort del poeta de Burjassot.

Publica bona part de la seva obra crítica a partir de la dècada dels vuitanta: antologies de poesia jove, estudis i antologies de Vicent Andrés Estellés i Ausiàs March, així com reculls assagístics, entre els quals destaca Subversions (1990). De la seva producció posterior cal remarcar el treball El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009). Aquestes recerques el situen com una de les veus més autoritzades de l'actual crítica literària en llengua catalana.

Cal destacar també, pel que fa a la seva obra crítica, l'edició i la introducció dels llibres Contra el nacionalisme espanyol (1994), de Joan Fuster, i Mural del País Valencià (1996), de Vicent Andrés Estellés. El 1968 es casa amb la també poeta i traductora Isabel Robles, amb la qual té dos fills. Des del 1999 fins al març del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, per la qual és el representant a l'European Writers' Congress i en d'altres organismes internacionals. L'any 2013 és nomenat soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

El 2014 rep el XIV Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana, en reconeixement de la seva trajectòria, la repercussió i la divulgació que ha tingut la seva obra. Aquest premi li és atorgat a través de les votacions dels escriptors i escriptores socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.