Una fada encantadora
va buscant amics i amigues
pels carrers de tot el món,
per la Pampa i la sabana,
per la Xina i el Japó,
i ha arribat a casa nostra
com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,
campanetes, mocadors,
collarets de pasta fina
i un grapat de bon humor.

És tendreta,
amorosa,
delicada
i atrevida.
És dolceta,
capritxosa,
descarada,
divertida...

Pot ser grisa,
esguitosa,
també trista,
melancòlica
o festiva.

Pot ser així com tu vulgues
i el seu nom és
                         Poesia.

(Del llibre Versos diversos. Alzira: Edicions Bromera, 2003, p. 6-7)

* * *

El pare ja no pot més

Fes noneta, vida meua,
que el pare ja no pot més,
la mare està a punt de vindre
i tinc el sopar per fer.

Adorm-te, videta meua,
adorm-te, tota dolçor,
adorm-te, galtes rosades,
adorm-te, nas de cigró.

Fes noneta, vida meua,
que el sopar està per fer,
la mare arribarà amb gana
i encara no sé què fer.

Adorm-te, galtes rosades,
adorm-te, nas de cigró,
adorm-te, videta meua,
adorm-te, tota dolçor.

La mare vindrà cansada,
el pare ho està també.
Si tu t’adorms, vida meua,
podrem descansar els tres.

(Del llibre Comptem cabretes i pintem ocells. València: Andana Editorial, 2019, p. 14)