Francesc Payarols i Casas (1896-1998) és l'altre gran traductor del rus al català del període 1928-1936. Aquests vuit anys, comparats amb la llarga vida de Payarols, ens donen l'exemple de tot el que va perdre la cultura del país amb el franquisme. És a ell a qui devem, entre d'altres, traduccions directes i encara vigents de les novel·les curtes de Tolstoi, com La mort d'Ivan Ílitx, Amo i criat, Tres morts, Els cosacs i Hadji-Murat, d'unes quantes narracions de Txèkhov, entre les quals cal destacar La dama del gosset, d'Els senyors Golovliovy de Saltikov-Xedrín i de la novel·la principal de Turguénev, Pares i fills.[...] Va aprendre el francès a l'escola; l'alemany, l'anglès i el rus els va aprendre de manera autodidacta i amb molt poques classes de nadius. Per aprendre rus, una llengua que Payarols qualificava de "coralment harmoniosa", va fer servir unes gramàtiques en alemany i, literalment, quatre classes particulars.

(Xenia Dyakonova i José Mateo."El personatge obscè. Visita retrospectiva als traductors de la prosa russa al català", Revista del Col·legi, núm. 134, febrer de 2011, p. 74)

* * *

L'editorial Proa s'havia proposat de traduir tota la literatura universal de bona qualitat al català per incorporar-la a la cultura catalana. Tenien traductors molt bons, però cap que traduís directament del rus, de manera que les obres de la literatura russa publicades fins aleshores havien estat traduïdes del francès. Payarols se sentía força il·lusionat per la proposta, perquè ja havia avançat bastant en el coneixement del rus, però en canvi tenia por de no dominar prou bé el català, educat sempre en castellà com havia estat; tot i així, sempre havia escrit en català, un català que creia molt defectuós. A l'entrevista que Marcel·lí Antich va organitzar ben aviat amb Puig i Ferreter, Payarols va exposar-li els seus dubtes. La resposta va ser donar-li com a prova el primer capítol d'Els germans Karamàzov, que en paraules de Payarols "ja és el màxim que es pot intentar". No tan sols van trobar que el contingut s'ajustava a l'original, segons van comprovar per les traduccions a altres idiomes, sinó que van quedar encantats amb el català i digueren que no havia calgut corregir-ne res. Així doncs, es va iniciar la col·laboracó amb Proa i amb ella la trajectòria d'en Francesc Payarols com a traductor, aproximadament als trenta-dos anys.

(Pilar Estelrich. "Francesc Payarols i Casas: Història d'un llarg camí", Llengua & Literatura, octubre de 1999)

* * *

Per això no arribem a compendre la violència de la tempesta que aixecà la publicació de Pares i fills. Aquesta novel·la, com totes les de Turguénev, feta d'un mosaic de personatges i d'accions hàbilment conjuminats fins a amagar completament les juntures, descripció, amb tots els caràcters d'autenticitat, d'aquells medis provincians que el gentilhome camperol de Turguénev coneixia tan bé.

Saludem, amb la publicació d'aquesta novel·la per l'Editorial Proa, el començ de les traduccions directes del rus al català. Ja ens podem permetre el luxe de no haver de recórrer al pas per llengües intermediàries. Gràcies a Francesc Payarols i Andreu Nin (aquest darrer ha traduït Dostoievski per a la mateixa Biblioteca), ens estalviem aquell pas, durant el qual s'esbrava alguna cosa.

Tot i que Francesc Payarols, fins ara, no era gens conegut en el món de les lletres, s'hi ha guanyat de cop un bon nom: la seva traducció ens sembla oferir les garanties desitjades i coneixement de l'idioma de què es tradueix i d'aquell a què es tradueix. Alguna inseguretat de llenguatge, potser més qüestió de gust que altra cosa, no arriba a entelar la prosa cursiva de la versió catalana de Pares i fills. La troballa d'aquest traductor és un servei més a agrair a la direcció de l'Editorial Proa.

(Just Cabot. "Ivan Turguénev. Pares i fills. Traducció del rus per Francesc Payarols", Mirador, núm. 19, 6 de juny de 1929, p. 4)

* * *

Imagineu, doncs, la nostra joia quan vàrem saber de bona tinta que a Barcelona existia un català prou coneixedor de la llengua russa i capaç per la seva cultura, pel gust que tenia d'escriure en la nostra llengua, de proporcionar-nos un segon traductor del rus. Dir-nos el seu nom i voler conèixer-lo fou tot u.

Ens trobàrem davant d'un home sorprenent. Francesc Payarols havia après de jovenet –encara és ben jove– l'anglès i l'alemany. (No parlem del francès.) De secretari d'un home de negocis que no sabia idiomes, viatjà per Europa. Coneix, principalment, Anglaterra i Alemanya. Apassionat de lectura, es va fer, de molt jove, un propòsit que revela, ensems que la seva tenacitat, una gran confiança en les pròpies capacitats: "No vull llegir traduccions. Vull conèixer els grans autors en el seu idioma original".

Llegits molts alemanys, molts anglesos i francesos, aixi s'ha fet una cultura poc comuna, va voler aprendre el rus. Durant anys maldà amb diccionaris i gramàtiques ell sol. Un dia va dir-se que sense un professor rus potser perdia el temps. Es presentà a una escola d'idiomes.

–Poc en trobarà, ací, de professor rus. Un que n'hi havia hagué de plegar per manca de deixebles.
Ell insistí.

–Però ningú... ningú que em pogués orientar? No coneixeu cap rus il·lustrat?

Li van donar l'adreça d'una senyora russa. Vinguda de París a Barcelona per causa de la guerra, s'havia presentat a l'Escola Berlitz en cerca, no pas de lliçons, sinó de traduccions del rus. "Aquí –li havien dit– ningú no demana traduccions del rus. No compti per res".

Filla de bona família, castigada per les persecucions de jueus a Rússia i per la guerra a París, il·ustrada, delicada, la jove russa es posà a fer un treball manual a Barcelona.

Francesc Payarols esdevingué el seu deixeble únic. Un temps després era el seu marit.

[...]

Vet ací, doncs, com el nihilista Bazàrov de Pares i fills es presenta per primera vegada en català, i com, aquesta magnífica novel·la de Turguénev, és la primera obra traduïda directament del rus a la nostra estimada llengua.
Del treball de Francesc Payarols no és pertinent que jo en parli; jo puc, en el cas present ésser un informador, puix que les coses han passat per les meves mans, però no puc ni vull ocupar el lloc del crític.

(Joan Puig i Ferreter."Francesc Payarols, traductor del rus", La Publicitat, 10 de maig de 1929, p. 6)