"Aquest llibre es divideix en dues parts desiguals. En la primera relato, abreujadament, els meus primers contactes amb Picasso durant els quinze anys que resideixo a França, del 1946 al 1960. Són records escrits de memòria, una mica més tard i, contradint el meu costum, sense consignar-hi la data. He sentit la temptació de refer-los de cap i de nou per unificar l'estil. El to del relat, però he cregut, en darrera instància, que valia més deixar-los tal com són, amb el seu tarannà gairebé excessivament candorós. La segona part és la transcripció, tan directa i senzilla com he sabut, de les notes que jo prenia en sortir de casa Picasso a partir del 1963. La majoria de les visites estan confirmades i il.lustrades per algun document: unes fotos que faig a l'artista o que em fan amb ell, el dibuix que em dedica... El llibre no pretén ser altra cosa que el testimoniatge, fidel i espontani, que ajudi a la coneixença d'aquesta personalitat singular i única que és Picasso. Persuadit que estimar algú és acceptar-lo tal com és i no tal com ens agradaria que fos, ¿com, després d'haver-me apropat sempre amb aquest esperit a Picasso, no seguiria el mateix criteri a l'hora d'escriure sobre ell i, encara més, a l'hora de transcriure aquests records, per tal que el meu llibre sigui mereixedor del títol que li dono?"

(Josep Palau i Fabre)