"S'observa una eliminació conscient de les al·lusions a ell mateix. [...] Aquesta pràctica dubitativa palesa en l'exercici epistolar té el seu reflex en la resta de l'obra palaufabriana. En els llibres picassians de Palau podem observar que hi fa ús de la primera persona del plural per a referir-se a ell mateix; això també és així en el pròleg de les Il·luminacions de Rimbaud, però en canvi, en la resta de la seva obra utilitza el singular. Palau ha practicat el que ell anomena 'l'art difícil d'ignorar-se'. La seva obra és el resultat d'aquest procés a tots els nivells, i per tant també en l'estil".

(Natàlia Barrenys: Pròleg a Epistolari Rosa Leveroni-Josep Palau i Fabre (1940-1975). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)