Les gloses La Ben plantada (1911), i Gualba, la de mil veus (1915), són les més populars i representatives de l'autor. La primera és una "novel·la filosòfica" que simbolitza tot el que Ors havia predicat: mediterranisme, classicisme i, sobretot, noucentisme, del qual fou el definidor i màxim representant. La segona és una narració barroca i torbadora, centrada en un tema d'incest, en què el barroquisme contradiu el missatge clàssic de La Ben Plantada. L'autor el designà "llibre romàntic: l'angúnia pànica que l'habita és el revers de la medalla que ostenta, al dret, l'efígie arquetípica, angèlica a força de classicisme, de Teresa, la Ben plantada.