Bel Olid (Mataró, Maresme, 1977) escriu, tradueix i ensenya literatura i escriptura creativa. Manté una intensa activitat de traducció al català i, en menor mesura, també al castellà, principalment d'obres de literatura infantil i també de literatura feminista per a adults. Ha traduït de l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el castellà.

Es dona a conèixer el 2010 gràcies al Premi Documenta per la novel·la Una terra solitària, i al Premi Rovelló d'assaig pel treball Les heroïnes contrataquen. Models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil. Dos anys després guanya el Premi Roc Boronat amb La mala reputació, un recull de narrativa breu que gaudeix d'una gran acceptació entre la crítica i el públic lector. L'any 2016 treu un nou recull de relats, Vents més salvatges, publica l'àlbum il·lustrat Gegantíssima i rep el premi Apel·les Mestres de literatura infantil amb l'obra Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients). A Vides aturades (2017) relata el testimoni de persones que busquen refugi a Europa. A Feminisme de butxaca, kit de supervivència (2017), que va ja per la novena edició, reflexiona sobre la discriminació per motius de gènere en la nostra societat. El 2018 apareix el seu primer poemari, Ferida, udol, viatge, illa i el 2019 l'assaig Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats, i també l’àlbum il·lustrat Les bruixes d’Arlet. El 2020 ha publicat l’assaig A contrapel, o per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, el portuguès, i el gallec, i aviat sortiran en anglès l’assaig A contrapel i el recull de contes Vents més salvatges.

Col·labora en nombrosos mitjans culturals i a la premsa escrita. Ha presidit el Consell Europeu d'Associacions de Traductors Literaris (CEATL - Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires, 2013-2015), i des de març de 2015 fins a març de 2022 presideix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Documentació i textos: Bel Olid i Josep Miàs.
Fotografia © Berta Alarcó.