La tatuadora Flavia Carvalho es dedica amb embellir amb flors, animals i colors les cicatrius que deixen sobre el cos de les dones les agressions dels homes que s'han estimat.

Sobre la pell més llisa pot haver-hi altres cicatrius, igualment palpables, igualment profundes. Que aquestes paraules siguin una heura que creix i se les fa seves, que les fa més belles sense negar-les, que les acull i els dóna la possibilitat de viure més enllà de la ferida, pel camí de l'udol, al viatge cap al mar que banya totes les illes.

(Sinopsi)