Planeta Imaginari. / Planeta Imaginario.
Programa de 30' els dissabtes matí. Planeta Imaginari fou creat per Josep M. Vidal, Miquel Obiols i el realitzador Àngel Alonso. Sota la influència de dos espectacles i un llibre: Circ Imaginaire de Victoria Chaplin i Jean-Baptiste Thierrée (res a veure amb el circ convencional) fet d'imatges sorprenents, oníriques i surrealistes que configuraven un univers fantàstic d'objectes quotidians (T. Romea, 1980); Mummenschanz l'insòlit i sorprenent grup de teatre d'objectes suís (T. Victòria, 1981); i Little Nemo (Petit Nemo) el llibre de còmics de Windsor McCay, història del nen que vivia aventures sempre des del llit. S'explicaven mil històries sovint sense un fil argumental tradicional, provocant la imaginació en un espai mig buit de prismes blancs i un llit transparent. Era un planeta canviant on la protagonista Flip (de flipar) i el seu amic invisible Muc vivien aventures amb els personatges que queien en aquell espai imaginari. Van dedicar-se programes a escriptors, com ara H. Ch. Andersen, Gianni Rodari, Jules Verne, Roald Dahl, Lewis Carroll; a materials, com el paper, la roba, l'aigua, el color blau, la terra; a personatges, com vampirs, bruixes, nans, capgrossos, monstres; i a proposar històries a partir de la pintura de Joan Miró, Picasso o René Magritte.
Fou un intent de despertar la capacitat creativa dels joves espectadors i d'apropar els corrents estètics més avantguardistes: La Fura dels Baus, La Cubana, Els Aquilinos, La Fira Fantàstica, Vitore&Gina, Zotal, La Claca, Vol-Ras, La Fanfarra, El Bufaplanetes, etc…; amb professionals i creadors de tots els àmbits: Teresa Soler (Flip), Josep M. Gimeno, Santi Arisa, Toni Mira, Llorenç Miquel, Vicenta Obón, Guillem Cifré, Cesc Gelabert, Tortell Poltrona, Joan Cruspinera, Pau Riba, Pepe Rubianes, Amparo Moreno, Pere Ponce, Eduard Fernández, Marta Angelat, Montse Guallar, Anna Briansó, Rosa Vila, Roger Pera, Lola Gaos, Martí Galindo, Pep Duran, etc.
A partir de 1983 el programa passa a la primera cadena de Televisió Espanyola, i Miquel Obiols escriu i dirigeix el programa en solitari, directament en castellà.
El 24 i 31 de març de 1986 van estrenar-se dos programes especials dedicats a Magritte, "M, l'estrany viatger" i "La quimera", dels quals se'n va parlar molt. Uns viatges fantàstics a través dels somnis, a la recerca d'un nen (el pintor de petit) que ha desaparegut viatjant amb un lleó adormit. Els personatges del planeta (Flip, Muc i Maletí) troben la Poma vivent, la Porta de La resposta imprevista, el Peu gegant, l'Habitació de pedra, els Homes del bombí i els Homes de paper retallat, la Dona amb el ram de flors a la cara i la Dona de la cabellera, el Mirall invertit, el Castell dels Pirineus, la Ciutat encantada i el Nen de la cara tapada. Potser la frase de Magritte "m'agrada l'humor subversiu" va ser l'estímul per fer els programes.
Equip de realització: A. Alonso, Amparo Solís, Ildefons Duran, Conxa Fernández, Miguel Mellado.
Producció: Joan Guasch, Fernando G. Tejedor.
Escenografia: Lluís Gracia, P. Justel.
Ambientació: R.M. Oliva.
Atrezzo: V. Obón.
Música: X. Maristany.
Guió i direcció: Josep M. Vidal i M. Obiols. / Després, Miquel Obiols.
La sintonia és una versió del japonès Isao Tomita de l'Arabesque núm. 1 de Debussy.