Les seves fórmules atrevides i poc usuals s'erigeixen en intermediaris de la fantasia, tot entregant l'obra al nen i a l'adolescent -i a qualsevol lector de qualsevol edat- de tal forma que es converteix en el lloc comú de la seva construcció com a lector. Fixem-nos, sinó, en Tatrebill en contes uns (PAM, 1980/ Austral, 1982), autèntic llibre-joc ple de símbols i d'efectes sorprenents, on les propostes enginyoses i poc convencionals tenen com objectiu desplegar la imaginació i implicar el lector en un joc que va molt més enllà de la simple lectura del text o de la simbologia que suggereix.

Les seves obres representen una transformació de les tècniques estilístiques i a la vegada un canvi de visió del món. Recorre a la ironia i als efectes humorístics per provocar el lector, tot recuperant l'originalitat dels punts de vista i presentant un imaginari provocador en personatges, actituds i discurs. A la vegada, marca una diferència qualitativa en comparació amb la novel·lística del moment, amb l'ús de jocs de significat, com en Quin dia més gggrrr…! (Aliorna, 1988/ Austral, 1989), o com en la introducció d'una protagonista-narradora que formula la seva història en clau d'humor (El tigre de Mary Plexiglàs, Laia, 1987/ Columna, 1991-1997), a diferència dels diaris, epistolaris i narracions intimistes en primera persona, força abundants i tema recurrent de la narrativa juvenil.

[…] Apuntàvem abans que Obiols és hereu de poetes, però també d'actors de cine (Buster Keaton, Chaplin, etc.) -i això enriqueix encara més si és possible la proposta-, perquè els seus jocs de paraules entronquen amb la poesia, la poesia visual, o el cal·ligrama, el còmic, o el joc teatral i la representació cinematogràfica.

(Anna Gasol. "Leuqim Sloibo o Miquel Obiols", Fadamorgana. Revista Galega de Literatura infantil e xuvenil, núm. 3, Desembre del 1999)

* * *

En parlar de l'absurd i de les tendències a Catalunya, hereves de la tradició surrealista i de les propostes creatives de Rodari, sempre se citen dos llibres capdavanters en l'esmentada línia: La guia fantàstica, de Joles Sennell, i el recull de narracions Ai, Filomena, Filomena! i altres contes, de Miquel Obiols, ambdós publicats el 1977. Caldria afegir-hi A la punta de la llengua (1980) de Miquel Desclot i Tatrebill en contes uns (1980), de Miquel Obiols, mostra d'experimentalisme, ja que usa una tècnica diferent i innovadora a cada un dels relats que formen el llibre. Són models d'experimentació formal que han tingut bona acollida entre el públic, han estat usats, analitzats, imitats, recomanats a l'escola, proposats com a models, etc.

(Caterina Valriu. Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona: Pirene Educació, 1994, p. 189)

* * *

Critici in Erba està considerat un dels premis més importants del món, pel que fa a l'edició del llibre infantil, i es concedeix durant la Fira de Bologna (Itàlia), que conjuntament amb la de Frankfurt, formen els dos pols d'atracció del món editorial europeu. El premi Critici in Erba 1992 fou atorgat a la sèrie de 7 llibres Iris, de Miquel Obiols, amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell (Aura Comunicació/ Anaya, 1991). El jurat internacional estava format per nens i nenes, de 6 a 9 anys, italians i estrangers, els quals van sotmetre a una rigorosa inspecció centenars de llibres de tot el món, per escollir l'obra que més estimulava la seva curiositat i imaginació. En aquesta ocasió, els arguments aportats per elegir els Iris, van ser aquests: Així és com ens agradaria que fos el món, ple de felicitat i de color. Ens agraden els Iris perquè tot ho fan possible.

(Teresa Duran. "El premi Critici in Erba", El Periódico, abril del 1992)

* * *

Els llibres de l'Obiols no són només històries d'una imaginació descordada, sinó que són una experimentació raonable i divertida del llenguatge amb què són servides, des del joc lexical, fins al tipogràfic. Sembla, doncs, que el neguit i l'habilitat de l'Obiols és il·limitar els recursos per a contar i convidar el seu lector a jugar amb la història.

A mi m'ha semblat un personatge innovador i sòlid en la seva tasca, amb una experiència que cal tenir en compte a casa nostra, molt atent i crític amb les coses que es fan a fora.

(Joan Rendé. "Miquel Obiols, renovador de la literatura infantil", Avui, 27 de juny del 1982)

* * *

Ai, Filomena, Filomena! i altres contes és un recull d'històries fantàstiques i humorístiques que tracten alguns problemes molt actuals. Per exemple, Filomena decideix un dia canviar el sentit del nom de les coses i això provoca un gran desgavell amb situacions insolents i provocatives. O uns infants d'una gran ciutat mig col·lapsada pels cotxes que acaben trobant una solució molt imaginativa per desfer-se'n massivament.

(Núria Reynés. "La revue des livres pour enfants", La joie par les livres, març del 1979)