[NOTA DE L'AUTOR: Entrevista curiosa de Federico Martín Nebras, escriptor i gran entès de literatura infantil i juvenil. Federico m'enviava una nota 'provocativa' per cada llibre que havia publicat fins aleshores, i jo havia d'escriure alguna cosa del procés creatiu, dels 4 llibres, fent ús de l'escriptura automàtica. Les meves respostes les vaig traduir al castellà].

–1a Nota (Pregunta) per AI, FILOMENA, FILOMENA I ALTRES CONTES!
"Obiols"
suppose et supposons unes suppositions:
que le mot ver luisant se prononce escarcelle,
que le mot chocolat se prononce violón,
que le mot tirelire se prononce hirondelle
"ver luisant" "violón" "tirelire" "hirondelle"
Les dictées tout a coup ont un air bien bizarre. Ou regarde voler les
tirelires en l'air, on regarde briller l'escarcelle très tard on mange
à son goûter du pain et de violón.
Claude Roy… (Continuez-vous lecteurs, et aussi Michel).

–Resposta
En un principi fou "la Filomena", la mare d'Emili Teixidor. Una vella divertida i mentidera que s'inventava paraules. Ens estimàvem moltíssim. Es reia del mort i de qui el vetlla. Roda de Ter. Roda de Ter. Roda. Alícia i Rodari foren convidats de pedra de les noces. Potser Roda-ri va dormir una nit amb mi a Roda. Potser.
El penis-llapis i la vagina-carpeta ja no militaven al PSUC i feien l'amor, d'amagat, a l'habitació dels oncles de Vic, que s'obria una vegada a l'any. Hi havia algun mirall salvatge, sempre mirant.
  J O A N   S A L V A T – P A P A S S E I T
Escopiu a la closca pelada dels cretins! Cal·ligrames. Junoy. Carroll. Apollinaire.
Jugar amb el llenguatge, distracció de solitaris. Dibuixar. Copiar. Emular. Mites mal digerits. Tardes d'estiu. Llargs hiverns. Boira. L'home invisible. Wells. Picasso. Cal·ligrafia. L'escriptura té sentit per a si jateix mateix, jateix, mateix, … Ho veus ? Abans que Rodari fou Peter Bischel. I una classe de 4art dEGB d'una escola trista d'un barri trist amb guàrdies civils a totes les finestres, sempre mirant. Era necessari i convenient PROVOCAR els guàrdies civils. Els caramels corren, s’escapen i "ells" no els poden afusellar. PROVOCAR. El director de l'escola era una rata analfabeta amb ulleres. Juagr Jugar a subvertir el llenguatge. Provocar el caos escolar. Els nens criden. Les mares surten de la perruqueria i els guàrdies civils disparen amb bolígrafs. Ramón Gómez de la Serna, sí, Antoniorrobles, no. Potser a partir de les 9 de la nit. O només per Miquelobiols. I Apollinaire de polla o pollastre o pollastret. O Llibertat. Vuit contes cecs. Sense saber. Sense Rodari, però amb Rodari. Sense Carroll, però amb el seu esperit bufant de lluny.
- Podria ser un llibre.
- Sembla un llibre de Rodari. Qui és Rodari?
Quan sortí el llibre vaig llegir Rodari. No abans. Estimava, sí, a Vian, a Cortázar, a Borges, a tants. Copiava, reproduïa petits quadres cubistes de Picasso. Exactes. Va néixer la meva primera filla, Berta. Nasqué quan jo encara no havia nascut. L'escriptura serà la meva llibertat. Jo jugo. Tu jugues. Ell juga. Alguna cosa nova? "merda"

–2a Nota (Pregunta) per EL MISTERI DE BUSTER KEATON
Buster Keaton busca por el bosque a su novia, que es una verdadera vaca (poema representable). Rafael Alberti.

–Resposta
La irresistible influència del cinema. Finestra oberta al món. Els personatges de la pantalla es besen, fan l'amor, es transformen. Els de carn i ossos que m'envolten no fan res. William Holden, Kim Novak, Germans Marx, Buster Keaton, King-Kong i Marilyn. Metamorfosi. Dr. Jekyll i Mr. Jo, Frankenstein. Magritte. Chiricco. Dada. Cortázar i Borges. Una mica de calders, quan ningú no el llegia. Un molt de Calders quan dono classes a tota classe de monstres. Investigar tècniques literàries pel plaer del plaer. Obsessions. Caps tallats que s'escapen. Ulls. Un chien andalou. Mans gegantines. Peus. Objectes. Fetitxisme carrollià. Col·lecció de llibres, col·lecció de pel·lícules, col·lecció de lletres, col·lecció de versos. Col·lecció de riures. Col·lecció de plors. Col·lecció de bigotis. Col·lecció de nassos. Col·lecció de fantasmes.

R E V O L U C I Ó   M A T A R    LA    M E S T R A !

L'avi Carriel era el meu avi, encara que vaig tenir molts més avis. Quan sortíem al bosc dels pins naixien caramels i sota les pedres hi feien nius els plàtans madurs.
He pogut matar la mestra i Buster ha trobat Georgina. Alberti. I els extraordinaris Mites de Jordi Sarsanedas (Oh, marinaio mio). I Foix, és clar.
Aquest noi no farà mai res de bo ! Butifarra!

–3a Nota (Pregunta) per TATREBILL EN CONTES UNS
Alicia estuvo intentando descifrar durante algún tiempo un pasaje escrito al revés, hasta que al final se le ocurrió una idea luminosa: -¡Claro! ¡Como que es un libro del espejo! Por tanto, si lo coloco delante del espejo las palabras se pondrán del derecho. Y este fue el poema que Alicia leyó entonces:

GALIMATAZO
Brillaba, brumeando negro, el sol ;
agiliscosos giroscaban los limazones
banerrando por las váparas lejanas ;
mimosos se fruncían los borogobios
mientras el momio rantas murgiflaba.

–Resposta
Joan Miró. Gos bordant a la lluna. A Roda de Ter, jo sol i el meu cap ple, a punt de rebentar. Emili Teixidor i Miquel Martí i Pol, dos baby-sisters literaris de paper. Enguè, enguè, no ploris bufó! Estic sol. Ells coneixen alguns secrets de l'escriptura i jo no encara. La lluna amb mi i a casa, refredats i enllitats. Malalts. L'altra cara de la lluna i darrera del mirall del dormitori. Les disfresses. El teatre. Jo ja no sóc jo. El meu nom no és el meu nom. La meva vida a l'inrevés. Muntanyes de sacs de blat de moro, de farina, de civada, de blat, muntanyes de sacs de somnis, de desigs, muntanyes de sacs de llibres, de robertos alcáceres i de capitanes truenos, muntanyes de sacs de boira i de fred. Muntanyes de sacs de soledats. A casa.
Ni els meus pares no són els meus pares, ni la meva germana. La llibertat que busco és a l'inrevés i està amagada entre els sacs del magatzem. La finestra indiscreta. Els diumenges a la tarda totes les finestres indiscretes del cine del poble. I tots els ulls per veure i per mirar. Sempre espiant. Guipar, clissar, sotjar, ullar, escorcollar, repassar de dalt a baix. Leuqim Sloibo. Tatrebill. Abracadabra. Joyce. Margot. Cortázar. Instruccions per passar desapercebut. Instruccions per ser el primer de la classe. Instruccions per confondre'm amb els nois normals. Instruccions per ser lliure. Instruccions.
Trencar. Destrossar. Agullonar papallones. Enterrar secrets a la neu de la teulada. Fer un collage amb tot el que resta. Trossos de TOT. Recomposar ALGUNA COSA. L'escriptura és l'únic camí. 7 vegades 7. 3 vegades jo. Trair la tradició i assassinar-la, recollir el cadàver i enterrar-lo amb flors blanques en un jardí secret. Desitjar un cos nou, poblat de jardins.
Si no menges…, si no creus…, si no…, se t'emportarà l'home del sac. Que vingui, de pressa! Entraré pel mirall i ningú no em trobarà. Sense deixar cap pista. Gallifant (de gallina i elefant). Les paraules maletí es transporten fàcilment i són molt secretes. I si no, AL FOC !!!

–4a Nota (Pregunta) per HABITANTS DE BUBO-BUBO
El libro de los seres innecesarios no ha sido escrito para una lectura consecutiva. Queremos que los curiosos lo frecuentaran como quien juega con las formas cambiantes que revela un caleidoscopio. Borges.

–Resposta
I la meva segona filla, Aina, ja tenia 3 anys. 3.
I els meus 3 llibres podien ser 4, un número que detesto. I si no tens 3 premis –al meu país– no ets ningú. Vaig encarregar-me un objecte-llibre-enganya-babaus-premiable-desorientador-seudònim-arsènic com el verí més pur. I vaig guanyar-los, perquè jo ho havia predisposat. Com un petit déu sàdic de bubo-bubo. Ha!

Maupassant (quin plaer!)
Borges (el llibre dels ésssers imaginaris)
Cortázar (els colors inexistents)
Perucho (monstres)
Vian (amor-desig)
Magritte
Borges encore i toujours
Carroll
Mummenschanz
Picasso
Picabia
Mallarmé
Marinetti
Teatre
Alquimia
Lletres
Tipografia
Joc
Diversió
Matemàtiques
Trampes
Premi
Autohomenatges
I d'altres masturbacions.
I va resultar un premi per a ments pertorbades i nens troquelats. Ha!
Llibre comercial per editor comercialitzat que qui el descomercialitzi bon descomercialitzador serà.
Fora aquests llibres!
Treieu-me aquests llibres!
Qui va portar aquests llibres?
Jo vull ser estror.
Però sóc un peix.
Doncs tal vegada ja sóc ESTROR, perquè m’he oblidat el CRIP i se m'ha colat una R TONTA.

(Federico Martín Nebras. "Entre-vista", Acción Educativa (Madrid), núm. 43, 1987)