Televisió: TV3. Documental de 55', emès el 10 de febrer de 2006 pel Canal 33.
Producció: TVC i Diagonaltv.

Idea i projecte: Miquel Obiols.
Guió: Jordi Coca, Miquel Obiols i Agustí Villaronga.
Direcció: Agustí Villaronga.
Producció executiva: Albert Sagalés.
Intèrprets: Pep Tosar, Manuel Bronchud, Pepa Charro i Daniel Fuster.
Crèdits i cartell: La Japonesa.

Estructurat com un inquietant diccionari d'imatges de la vida i obra del poeta mallorquí Miquel Bauçà (Felanitx 1940–Barcelona 2004). Imatges desordenades alfabèticament, perquè van de la M a la A o de la A a la M, començant per "Morir-se sol" i acabant per la "Mort". Hi ha peces de ficció, de reportatge i d'entrevistes. També hi ha poemes o textos importants dramatitzats: Una bella història i Les Mirsines, Carrer Marsala i El vellard, El canvi i Els somnis.

Hi col·laboren, com a entrevistats: la germana gran, Maria Bauçà; els poetes Joaquim Horta, Bartomeu Fiol, Lluís Solà i Arnau Pons; els periodistes Jordi Maluquer i Andreu Manresa; les veïnes Glòria Rimbau i Concepción Quílez; l'amic i psiquiatre Pep Clusa; la companya Amor Estadella; l'editor Bernat Puigtobella; i els escriptors Biel Mesquida, M. Antònia Oliver, Jordi Coca i Miquel Obiols.

ELS PARES: "Vaig néixer un 7 de febrer de l'any quaranta i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe. No sé si va ser per venjar-se o senzillament moguda per un instint d'imitació. Efectivament, quatre mesos abans, jo m'havia fugat de casa, aprofitant l'avinentesa que el pare, home molt temerós de Déu, havia convingut de lliurar-me a una secta de devots barons pagesívols, encara amb l'ardor d'haver guanyat la guerra."

INVISIBILITAT: "Ja sigui perquè les coses molt cobejades es realitzen o perquè sóc un escollit de Déu, el fet excepcional o meravellós és que ho hagi aconseguit. I és exactament com m'imaginava. Pràcticament sóc invisible i faig mil vegades més el que vull que no pas quan era un pobre noi tímid i esporuguit. Fins i tot, he saltat les portelles d'una estació de metro i ningú no s'ha adonat de res. Tanta és la pràctica que hi tinc en la simulació. Per a mi, saltar i entrar sense pagar fou com batre el rècord dels cent metres."