La protagonista del primer conte ja ha saltat del llibre a la petita pantalla, dins l'espai Terra d'escudella. Es tracta de la Filomena, noia de forta imaginació i de sana rebel·lia, que reinventa el llenguatge i així només és entesa pels seus amics de classe i deixa atabalats els adults. D'altres contes, "El caramel de maduixa", "La terra que fa vacances" i "Qui vol canviar de cap?" entren dins la més fantàstica ciència ficció. N'hi ha dos de satírics "El conte que s'estira i s'arronsa" –una punyent caricatura de la recerca de solucions contra la calor aclaparadora, des de la més tècnica, la Gran congeladora col·lectiva, fins a la més poètica, El núvol portàtil individual, que us dutxa deliciosament si estireu un cordillet– i "Miranius i Miranies", en el qual dos amics organitzen una venjança contra la circulació: aprofiten l'embotellament per ruixar de quitrà els vehicles i construir un carrer per passejar damunt de tots els cotxes paralitzats. La bonica paràbola de la família de mobles que habiten a ca l'apotecari –el matrimoni de la Taula i l'Escriptori amb els tres fills, Taula, Taulell i Tamboret– és poca cosa, si la comparem amb el més meravellós dels contes del llibre, el darrer, que s'anomena "Cua de cavall", i en el qual un cavall, al centre de la pista d'un circ, distribueix amb la cua lletres barrejades per formar missatges perfectament llegibles.

A més dels dibuixos de Lluís Mestres, el llibre conté també filigranes tipogràfiques –del tipus dels cal·ligrames d'Apollinaire– que fan molta gràcia.

(Aurora Díaz-Plaja. "Llibres per a infants i adolescents", Serra d'Or, núm. 215, agost de 1977, p. 39)

* * *

Filomena ens recorda aquelles nenes especials que han sorgit de la literatura infantil i juvenil que com Alícia tenen el seu poder en el llenguatge. A Espanya la referència seria Celia d'Elena Fortún, a Europa Pippi Längstrump d'Astrid Lindgren i Matilda de Roald Dahl. No importa el que fan com a personatges, importa el que diuen, com la Filomena: que juga a transformar el llenguatge i crea un món propi a través de la seva dislocació, un món contrari al que viu.

Hi ha altres contes amb títols rodarians, com No toca de peus a terra, la Terra! amb cal·ligrames i jocs onomatopeics. O El conte que s'estira i s'arronsa amb reminiscències del moviment OULIPO (OUvroir de LIttérature POtentielle, de Raymond Queneau) amb un bon plantejament per a generar exercicis d'escriptura. El conte Qui es vol canviar el cap? té un títol amb una hipòtesi kafkiana: surto de mi, em poso el cap dels altres i així els comprenc millor. També genera misteri, amb un foraster que apareix i desapareix, que utilitza llenguatge visual i paraules de colors. I La taula dels Encants és un conte-homenatge a Ramón Gómez de la Serna, però també podria ser-ho a Antoniorrobles, autor dels Cuentos de las cosas que hablan.

Ai, Filomena, Filomena! és sobretot un llibre de capçalera per als especialistes de literatura infantil i juvenil, a més d'una gran aportació a la literatura d'avantguarda: hauria de ser a totes les escoles del món per ensenyar els nens a jugar amb el llenguatge des de les avantguardes, de Breton i els surrealistes.

(Federico Martín Nebras, Antonio Rubio, Esperanza Ortega, Jesús Marchamalo. "Seminario de Literatura Ana Pelegrín", Acción Educativa [Madrid], desembre de 2012)

* * *

La nova edició d'aquest llibre de 1977, en català, gallec i castellà, suposa el retrobament dels lectors amb un dels llibres fonamentals de la moderna literatura infantil d'aquest país. Miquel Obiols, conjuntament amb Gisbert, Farias o Alonso, pot ser considerat com un "pare" d'aquesta literatura que aleshores començava la seva trajectòria.

Obiols aporta un nou concepte de fantasia, inspirada en tècniques literàries vanguardistes, com les propostes de Raymond Queneau i el grup francès OULIPO, de Gianni Rodari i d'altres creadors com l'alemany Peter Bichsel. Tots ells introdueixen a la fantasia un toc "nonsense" i conviden a considerar el propi llenguatge com a vehicle d'expressió i també com a matèria plàstica i creativa.

Ai, Filomena, Filomena!, que consta de vuit històries breus, s'ha convertit en un clàssic. Cal destacar d'aquesta edició l'aportació d'un altre "gran" per a les il·lustracions: Miguel Calatayud.

(Mª Jesús Fernández. CLIJ Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil [Barcelona], núm. 251, gener-febrer de 2013)