David Nel·lo neix a Barcelona l’any 1959. És escriptor i traductor tot i formar-se acadèmicament com a flautista clàssic. Comença escrivint literatura infantil i juvenil i, pocs anys més tard, també per al públic adult, amb un còmput total d’una cinquantena de llibres i d’estils molt diversos ja que, afirma: “em desagradaria quedar-me tancat en un univers massa petit”. A més, les seves obres compten amb una projecció mundial, ja que s’han traduït fins a tretze llengües diferents, entre elles el rus, el tagàlog, el coreà, el danès, l'alemany o l’àzeri. 

Pel que fa a la narrativa juvenil, moltes de les seves obres han estat guardonades, començant per la seva primera publicació, L’Albert i els menjabrossa (1995), que rep el Premi Vaixell de Vapor. La segueixen Peter Snyder (1999), amb el Premi Enric Valor; L’aposta (2002), Premi Columna Jove; Contrajoc (2007), Premi Ciutat d’Olot; Guguengol (2009), Premi Ramon Muntaner; Ludwig i Frank (2011), Premi Josep Maria Folch i Torres; La nova vida del senyor Rutin (2014), Premi Edebé; La segona vida del Marc (2018), Premi Gran Angular; i La crònica de l’Iu Eskar (2020), Premi Edebé. També destaquen L’any dels polls (2007), El ramat perillós (2019), Per què no m’ho deies? (1996) o La tribu dels Zippoli (2017), que és l’obra més traduïda, concretament a set llengües diferents: tagàlog, danès, rus, serbi, àzeri, francès i castellà. La segona obra més traduïda és La nova vida del senyor Rutin, que es pot trobar en coreà, portuguès, grec i castellà.

Paral·lelament a la literatura per a joves, també gaudeix escrivint narrativa per al públic adult amb títols com Nou dits (Premi Fiter i Rosell 2001), La geografia de les veus (Premi Andròmina 2007), El meu cor cap a tu sempre (Premi Marià Vayreda 2009), Setembre a Perugia (Premi Roc Boronat 2011), Melissa i Nicole (Premi Prudenci Bertrana 2017), o Les amistats traïdes (Premi Sant Jordi 2019) o Variacions enigma (2023), “una novel·la polifònica sobre l’abús de poder conscient o inconscient, els clarobscurs de la fama, la perillosa invisibilitat de les línies vermelles i, en definitiva, l’atroç complexitat de l’ésser humà”. 

A més de novel·les, té un llibre de viatges basat en l’experiència personal, Retorn a Budapest (2001); és autor del text de l’obra musical de teatre infantil Arion i el Dofí, presentada a L’Auditori el 2008, i ha estat guardonat amb el Premi Cavall Fort de contes (1999) per diverses narracions publicades a la revista. També és autor de l’assaig És trist morir sense hereus, una crida a reivindicar el llegat literari català cosint un itinerari a través de noms com Víctor Català, Marià Vayreda, Aurora Bertrana, Narcís Oller o Mercè Rodoreda, amb un motiu fonamental: "No podem permetre’ns de viure d’esquena al que van dir i escriure perquè, si no, no podrem entendre mai qui som."

Com a traductor, Nel·lo tradueix del castellà, del francès, i sobretot de l’anglès i l’italià. D’aquesta última llengua, n’ha traduït els best-sellers infantils de «Geronimo Stilton.Els grocs», o la col·lecció «Bat Pat», tot i que les últimes traduccions publicades són de literatura per a adults, com El secret del bosc vell (2020) o El fons del sac (2022). Una vintena de traduccions són de l’anglès, majoritàriament de literatura infantil i juvenil, com Stuart Little (2017), les col·leccions «Els bessons Tapper» o «Diari del Greg», que l’ocupa actualment.   

David Nel·lo té una trajectòria consolidada i de reconeixement indubtable que l’han convertit en un escriptor i traductor d’ofici tant en la literatura infantil i juvenil com en la narrativa per al públic adult. Ell mateix defineix el seu quefer literari d’aquesta manera: “Sempre he seguit la meva intuïció i he fet el que m’ha donat la gana, més enllà de qualsevol estratègia comercial o de mercat”.