"«Tenim tants principis... Potser la vida és un infinit repetir de principis», diu Anna Murià al pròleg d'Aquest serà el principi, novel·la sorpresa [...]. És sorprenent que una obra d'aquesta categoria hagi trigat tant a publicar-se. Murià, al pròleg, parla de gestació accidentada, alteracions, reelaboracions, dubtes: 30 anys, i després encara la feina desada al calaix, cinc o sis anys més. Per què? La Berta, a la novel·la diu que les respostes són la decapitació de les preguntes [...] Un estil que no me n'ha recordat cap altre, una originalitat en el fet de narrar que sorgeix, no de la recerca a ultrança d'aquesta originalitat sinó de la facultat de cercar -i trobar- el to que l'autora sap que cal per explicar allò que vol explicar. Una originalitat que intueixo que només es troba amb una actitud d'absoluta llibertat davant de l'escriptura.

I, en el mateix nivell, la tècnica: una introducció-resum de cada seqüència, per endinsar-nos a continuació, sense interrupció, al relat d'aquesta seqüència, des del començament. El resultat n'és un conjunt de fragments -potser caldria dir de principis- que, però, no es tanquen en ells mateixos perquè en ells hi ha les llavors d'altres fragments, situacions que s'interrelacionen fins a formar un tot. Però un tot obert que podria tenir un altre començament i un altre final, altres fragments a l'entremig."

(Maria Antònia Oliver. El País, 20 d'abril de 1986)

* * *

"És evident que l'autora s'ha arriscat, car aboca els lectors a una entrada de cavall sicilià, a una lectura que demana notables dosis d'agilitat mental i espiritual, política també. Un vers de François Villon (París, 1430-1489) «Res no tinc per segur sinó la cosa incerta», enceta la cursa que, sense respir, es desenvolupa en sis capítols: «El camí del trasbals», «Focs de ciutat», «Hi hagué un roure als Pirineus», «La terra oscil·lant», «els dies nous» i «Enigma i afirmació»."

(Mercè Ibarz. Avui, 12 d'abril de 1986)

* * *

"L'argument de la novel·la és ben senzill: la vida de quatre dones (més el "jo" fantasmagòric de la narradora) i tres homes abans de la guerra, durant la guerra i després de la guerra (tant al país com a l'exili a Europa i Amèrica), des de la joventut fins a la vellesa, des d'estar sols fins a aparellar-se i tenir fills, etc. La substància de la novel.la són les idees, els anhels i les frustracions dels personatges, la interacció entre ells i l'entreteiximent de "les aventures i ventures dels protagonistes amb les circumstàncies històriques". Aquests personatges no són encarnacions esquemàtiques d'una sola idea, sinó personatges rics, complexos, madurs i contradictoris que es plantegen allò que el gran psicòleg Alfred Adler anomenava els tres problemes essencials de la vida: el problema de la relació amb els altres, amb el món, el problema de l'ocupació, el sentit d'utilitat i funció a la vida, el problema de l'amor, la necessitat d'una llar, d'una família, d'unes arrels. No arriben a cap solució ni cap fórmula definitiva, sinó fórmules i solucions momentànies perquè la vida és "ruptura, principi, continuïtat", com ens diu la narradora.

(Sam Abrams. Avui, 4 d'abril de 1986)

* * *

"Com a crític i assagista, Anna Murià és un exemple perfecte del crític que T. S. Eliot anomenava "the Critic with Gusto". Segons Eliot, "el Crític amb Entusiasme" és el crític que no pren la crítica com a professió ni tampoc procedeix dels cercles acadèmics. El "Critic with Gusto" és el crític que, armat amb el seu "entusiasme", es dedica a descobrir i rescatar autors immerescudament infravalorats o injustament oblidats. A L'obra de Bartra (Editorial Pòrtic, 1992), Anna Murià ens ha donat una mostra esplèndida d'aquest tipus de crítica i, de pas, ha donat a la literatura catalana moderna un estudi monogràfic modèlic. Amb L'obra de Bartra, Anna Murià ha demostrat d'una manera irrefutable que existeix la possibilitat d'una crítica lliure i àgil, lluny del retoricisme de la crítica acadèmica.

(Sam Abrams. "Anna Murià o la llibertat artística". Suplement de Crònica d'Ensenyament. Institució de les Lletres Catalanes. Setembre 1992)