La novel·la El tramvia blau tanca la trilogia -centrada en la figura de Lluís Martí, alter ego generacional de l'autor- que va iniciar-se amb Els plàtans de Barcelona i París flash-back. Es pot llegir independentment de les altres dues. No és una simple crònica, sinó que va més enllà del mirall que reflecteix les imatges de la realitat, amb una utilització literària exemplar d'elements autobiogràfics. L'obra aporta una lúcida evocació d'un retaule realista de la història col·lectiva de Catalunya dels anys de terror anònim sobre els quals es van sustentar les estructures de la injustícia.