"Bé, ara entraràs. Et poses a jugar amb el diàbolo fent-ho tan bé com puguis. Et passeges d'una banda a l'altra... Fas veure que ets una nena que juga en un parc... Ja veus el que vull dir... T'asseus per terra, t'ajups... Fas tot això, m'entens? El senyor estarà assegut al fons de l'habitació. Però tu, no t'hi acostis. I sobretot, no enraonis, si no és que ell et dirigeixi la paraula. No pot suportar que les noies que vénen aquí es posin a xerrar, ¿m'entens? Mira, saps la Susana? No, és clar, tu no l'has coneguda. No era de doña Asunción, la Susana... Doncs es va posar a garlar, la imbècil. El senyor es va empipar molt i la vaig haver de fer fora. Així que silenci absolut, comprens? Sobretot, això. Tu, com si fossis una nina".

(Els plàtans de Barcelona. Barcelona; Laia, 1978, 5a edició, p. 176)

* * *

"Doncs, sí. La novel·la de «ciència-ficció».
Un autor francès de «política-ficció», Robert Merle, ha explicat força bé que el gènere deriva -encara que no exclusivament- de la utopia, en el sentit anglès del mot, el sentit que té segons More, Swift o Orwell. D'aquesta utopia, el gènere n'ha tret el principi d'una crítica de les institucions que es val d'una situació suposada, de personatges ficticis, a vegades fins i tot (com passa amb la novel.la que teniu a les mans) d'un país imaginari..."

("Fasten your safety belts!", dins Whisky amb napalm. Barcelona: Laia, 1976)

* * *

«Je est un autre.»
Rimbaud

"Allò que va dur en Lluís Martí a anar-se'n de Barcelona va començar aquella matinada de l'hivern del 1961, quan l'anomenada «brigada político-social» va anar a escorcollar el pis del carrer de les Acàcies. Hi havia continuat vivint despres d'haver-se separat de l'Edènia, tres anys abans, quan ella va deixar-lo per anar no sabia on, però sí que sabia per què: per fer la Revolució. Per continuar fent la Revolució".

(Víctor Mora. París flash-back. Barcelona: Laia, 1978, p. 9)