Dolors Monserdà (Barcelona, 1845-1919), escriptora i feminista, té una notable participació en la societat catalana del segle XIX i començaments del XX. 

Després d'haver viscut la seva adolescència rodejada de les amistats literàries del seu pare, el 1875 escriu les seves primeres obres en català: teatre i, sobretot, poesia. Amb els primers poemes, molt influïts per la seva adscripció religiosa i patriòtica, guanya els Jocs Florals en diverses ocasions. Més tard veuen la llum en llibre, Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Però ha estat la novel·la el gènere que més ha contribuït a la seva memòria. Monserdà es proposa l'escriptura amb una intenció moral i les seves obres reflecteixen una perspectiva femenina no gaire habitual a les lletres de les darreries del XIX. La seva obra es construeix des d'una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que expressa també les postures enfrontades de l'estètica literària de l'època. El seu llibre més destacat és la novel·la La fabricanta (1904), reeditada en nombroses ocasions.

Dedica també moltes energies a tasques socials. Es compromet amb les dones obreres i ajuda a la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla. També escriu articles sobre la situació de la dona, sempre des d'un compromís ideològic amb les ensenyances de l'Església, però amb una notable efectivitat a l'hora de millorar la condició de les dones treballadores del XIX. La seva doctrina literària i moral es fonamenta en un realisme de base religiosa. Amb tot, les seves novel·les proporcionen un quadre social i estètic de gran interès i una visió de la burgesia barcelonina que, llegit des d'una mirada actual, sovint esdevé crítica.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Fotografia del pòrtic: Retrat a la sanguina de Lluïsa Vidal, publicat a Feminal el 28 de juny de 1914. © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2023