Clàudia Mollfulleda i Martí va néixer a Santa Susanna (Maresme) el 17 d’agost de 1967. Els seus pares, dedicats a la pagesia, van saber infondre-li l’amor i el respecte cap a la natura i els éssers vius que l’habiten, però també van mostrar-li la duresa de la vida al camp, el sacrifici, la vulnerabilitat i la pèrdua. Aquesta realitat, sumada a la decepció del pare per no haver pogut estudiar, li va fer comprendre la importància d’adquirir una formació sòlida basada no només en l’estudi, sinó també en la lectura.

Als sis anys va iniciar els estudis d’Educació General Bàsica a les Escoles Fonlladosa de Malgrat de Mar. D’aquesta època recorda la il·lusió de la família en veure els seus resultats acadèmics, o com el pare, cada any per Sant Jordi, li oferia el llibre que li havien regalat en alguna entitat bancària. Ja aleshores la lectura es va convertir en un refugi i una necessitat que no ha abandonat mai. 

Tot seguit va cursar el Batxillerat Unificat Polivalent a l’Escola Vedruna de la mateixa població, on va veure clara la seva orientació filològica. A l’Institut Bisbe Sivilla de Calella va dur a terme els estudis d’Orientació Universitària (COU) del tot decidida a estudiar Filologia clàssica (UAB, 1985-1990). Dostoievski es va convertir per aquelles dates en l’autor més llegit i celebrat —Crim i càstig la va fascinar—, al costat dels nostres Pedrolo i Calders.

Els anys a la universitat varen confirmar la seva vocació docent, més decantada, en aquella època, cap a la llengua que no pas cap a la literatura. No obstant, els grans autors clàssics li havien deixar una empremta «més duradora que el bronze» i seria qüestió de temps que aquesta emergís amb força. 

Acabada de llicenciar, va incorporar-se a l’Escola Vedruna de Malgrat de Mar, on va impartir classes de Llatí i Grec (1990). Vuit anys més tard obtenia una plaça en propietat a l’Institut Ramon Turró i Darder, on ha treballat fins al 2018.

Al llarg dels gairebé trenta anys d’activitat docent ha viscut nombrosos girs que l’han dut a allunyar-se, cada vegada més, de les tasques de gestió i coordinació, mentre s’endinsava en altres mons, com ara els literaris. Es podria dir que els fills van ser els autèntics responsables del debut de Mollfulleda com a escriptora. Cada vespre, quan els petits anaven a dormir, demanaven a la mare que els llegís un conte. Un dia va arribar a les seves mans un article de Paco Abril titulat Los dones de los cuentos, on aquest desgranava el regal que feien els pares als més menuts cada vegada que els llegien una història. Es va sentir tan commoguda que va pensar que, a banda de llegir-ne, també en volia escriure. Contes arran de mar va ser el treball resultant (Neopàtria, 2014), un recull de set contes que ens traslladen a les antigues Grècia i Roma, però que ens descriuen personatges amb conflictes ben actuals. Ja per a un públic adult, De cua d’ull és la seva segona obra (Voliana, 2018), un seguit de relats que Pep Bertran —escriptor mataroní— qualifica d’estudis «escòpics» per la forma com la mirada esdevé l’element protagonista en la percepció de les relacions de parella.

Passen els anys, i les inquietuds duen Mollfulleda a endinsar-se en formacions de l’àmbit docent («Introducció a la PNL», «Introducció a la Neuroeducació», i alguns seminaris d’Estudis clàssics) i nous treballs literaris. El més remarcable, potser com a tribut personal a llur vila de procedència i als joves que hi viuen, és la novel·la El vol dels caderneres (Neret, 2021), el seu tercer treball publicat.