Carme Miquel (La Nucia, 1945 - València, 2019). Neix a la comarca de la Marina Baixa i viu a la ciutat de València, on passa la major part de la seva vida. Tanmateix, les vacances i alguns altres períodes de temps de la seva infantesa els passa a la comarca de la Marina Alta. Així és que aquests tres espais geogràfics influeixen decisivament en el seu viure i en la seva escriptura, tot constituint les fonts d’on beu una rica cultura popular. També en aquestes comarques es troben una part important dels paisatges que interioritza i posteriorment literaturitza.

La seva activitat literària és un complement al treball d'ensenyant, que exerceix durant més de trenta-vuit anys, i a l’activisme social desenvolupat no només en àmbits pedagògics i educatius, sinó també en àmbits mediambientals, culturals i cívics en general.

Pel que fa a la seva obra, a més de la novel·la, conrea altres gèneres. Val a dir que la influència de la seva professió en la literatura es veu reflectida bàsicament en els seus llibres infantils i juvenils, mentre que les reflexions i anàlisis polítiques i socials són exposades, sobretot, en els assaigs juvenils —A cau d'orella (Cartes a Roser) i Murmuris i crits (Cartes a Mireia), dedicats a les seves filles— i en els articles que publica periòdicament a la premsa.

Fou membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
 

Pàgina elaborada per Elena Ferrer Moregó per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l’autora.
Fotografia de portada: Arxiu personal de l’autora.