Marta Mata
1926-2006
Comentaris d'obra
Qualsevol perfil de Marta Mata i Garriga no pot limitar-se al període biogràfic que comença l'any 1926 a Barcelona amb el seu naixement. Ens cal recular un quart de segle perquè l'herència cultural que rep ens fa dirigir la mirada cap al 1898. un any marcat per la crisi del final del segle XIX i l'inici de l'empenta del regeneracionisme educatiu, que ens trasllada als orígens de l'escola catalana amb la fundació de la Protectora de l'Ensenyança Catalana i del Col·legi de Sant Jordi de Flos i Calçat, i que és l'any del naixement d'Àngels Garriga, la mare de Marta Mata. Formada culturalment en el marc del catolicisme social i del catalanisme polític i, pedagògicament, en els Estudis Normals de la Mancomunitat entre els anys 1920-23 i que, amarada del noucentisme cultural i pedagògic de l'època, va exercir i excel·lir, com a mestra, a les escoles públiques municipals Baixeras i Pere Vila de Barcelona.
L'amor a la llengua i al país, l'arrelament al batec de la terra, la inquietud cultural, la preocupació per la vida col·lectiva i la convivència, l'empenta i la capacitat de generar ideals, d'assolir objectius i l'extraordinari protagonisme de l'escola i l'educació en la vida de les persones i dels pobles que traspuen a través del tràfec dels nois i noies de Curtó, en el bell retrat Un rètol per a Curto d'Àngels Garriga, són importants empremtes en el procés formatiu de Marta Mata. I si tot això arribà a Àngels Garriga a través del ric pòsit cultural i educatiu generat a Catalunya a partir del inicis del segle XX, és ben coherent dibuixar el perfil de Marta Mata en el marc de tot el segle i explicar el seu procés formatiu com a conseqüència de l'evolució de l'educació i la pedagogia catalana al llarg d'aquest període.
Si la història dels pobles i de la seva gent es pot escriure en clau d'un diàleg intergeneracional, en el cas de Marta Mata podem endinsar-nos en la seva biografia a través de les relacions entre tres generacions de mestres. La generació de la mare, aquella generació de mestres que durant el primer terç del segle XX aixeca els pilars de l'Escola Nova catalana. La generació dels Ainaud, Estalella, Galí, Sensat, Homs, Martí Alpera, Martorell, Vila, Vergés, Rubiés, etc., la labor pedagògica dels quals quedà estroncada amb la dictadura que esdevingué al final de la guerra civil 1936-39.
El fil segueix amb la pròpia generació de Marta Mata. Inicialment, una minoritària però tossuda i convençuda generació de mestres que entroncà amb l'esperit renovador de l'Escola Nova a través del contacte amb persones com Artur Martorell, Angeleta Ferrer i Alexandre Galí o a través dels lligams familiars. Es tracta de les persones que Jordi Monés caracteritza com la generació dels cinquanta, que havia viscut la guerra, però abans de l'adolescència, marcada per l'interès per una escola de qualitat. En definitiva, es tracta de la generació que va començar a base de "congressos de pedagogia barata", com ells mateixos anomenaven les reunions pedagògiques de Saifores, i culminà amb la fundació de l'Escola i l'Associació de Mestres "Rosa Sensat" l'any 1965.
La tercera generació a la qual ens referíem podria identificar-se amb un col·lectiu de mestres ampli i amb interessos diversos formats a redós de les activitats de "Rosa Sensat", que han anat alimentant la vitalitat de la institució, que n'han garantit la continuïtat i el relleu generacional i, com a tret més important, han sabut aplicar l'esperit i la lletra d'aquelles declaracions de les escoles d'estiu de 1975 i 1976 per protagonitzar una notable transformació de l'escola pública catalana d'ençà de la transició social i política de la meitat de la dècada dels setanta fins al canvi de segle. Heus ací doncs, com la trajectòria formativa i professional, privada i pública de Marta Mata transita per tot un segle d'escola i pedagogia a Catalunya, d'ençà d'aquell llunyà 1898 fins avui.
(Núria Simó Gil; Joan Soler Mata. «Marta Mata i Garriga: Pedagogia i política a Catalunya a la segona meitat del segle XX», dins Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, p. 195-214)
L'amor a la llengua i al país, l'arrelament al batec de la terra, la inquietud cultural, la preocupació per la vida col·lectiva i la convivència, l'empenta i la capacitat de generar ideals, d'assolir objectius i l'extraordinari protagonisme de l'escola i l'educació en la vida de les persones i dels pobles que traspuen a través del tràfec dels nois i noies de Curtó, en el bell retrat Un rètol per a Curto d'Àngels Garriga, són importants empremtes en el procés formatiu de Marta Mata. I si tot això arribà a Àngels Garriga a través del ric pòsit cultural i educatiu generat a Catalunya a partir del inicis del segle XX, és ben coherent dibuixar el perfil de Marta Mata en el marc de tot el segle i explicar el seu procés formatiu com a conseqüència de l'evolució de l'educació i la pedagogia catalana al llarg d'aquest període.
Si la història dels pobles i de la seva gent es pot escriure en clau d'un diàleg intergeneracional, en el cas de Marta Mata podem endinsar-nos en la seva biografia a través de les relacions entre tres generacions de mestres. La generació de la mare, aquella generació de mestres que durant el primer terç del segle XX aixeca els pilars de l'Escola Nova catalana. La generació dels Ainaud, Estalella, Galí, Sensat, Homs, Martí Alpera, Martorell, Vila, Vergés, Rubiés, etc., la labor pedagògica dels quals quedà estroncada amb la dictadura que esdevingué al final de la guerra civil 1936-39.
El fil segueix amb la pròpia generació de Marta Mata. Inicialment, una minoritària però tossuda i convençuda generació de mestres que entroncà amb l'esperit renovador de l'Escola Nova a través del contacte amb persones com Artur Martorell, Angeleta Ferrer i Alexandre Galí o a través dels lligams familiars. Es tracta de les persones que Jordi Monés caracteritza com la generació dels cinquanta, que havia viscut la guerra, però abans de l'adolescència, marcada per l'interès per una escola de qualitat. En definitiva, es tracta de la generació que va començar a base de "congressos de pedagogia barata", com ells mateixos anomenaven les reunions pedagògiques de Saifores, i culminà amb la fundació de l'Escola i l'Associació de Mestres "Rosa Sensat" l'any 1965.
La tercera generació a la qual ens referíem podria identificar-se amb un col·lectiu de mestres ampli i amb interessos diversos formats a redós de les activitats de "Rosa Sensat", que han anat alimentant la vitalitat de la institució, que n'han garantit la continuïtat i el relleu generacional i, com a tret més important, han sabut aplicar l'esperit i la lletra d'aquelles declaracions de les escoles d'estiu de 1975 i 1976 per protagonitzar una notable transformació de l'escola pública catalana d'ençà de la transició social i política de la meitat de la dècada dels setanta fins al canvi de segle. Heus ací doncs, com la trajectòria formativa i professional, privada i pública de Marta Mata transita per tot un segle d'escola i pedagogia a Catalunya, d'ençà d'aquell llunyà 1898 fins avui.
(Núria Simó Gil; Joan Soler Mata. «Marta Mata i Garriga: Pedagogia i política a Catalunya a la segona meitat del segle XX», dins Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, p. 195-214)