La poesia acadèmica i de certamen és una poesia per a ser escoltada des de la tarima o des del cadafal i per això ha de fer força en trobar imatges senzilles, fins i tot explicatives és a dir anti-poètiques, intentant de connectar amb el públic. Molts escriptors han comentat que s'escriu per a ser estimat. La poesia oral que ací es presenta excepte la de caire religiós sembla estar escrita per a ser riguda.

La poesia que apareix en les convencions literàries que ací es tracten està freqüentment en relació amb altres tipus de manifestacions artístiques. Així, per exemple, la poesia mural, l'emblemàtica, els jeroglífics, la música, el ball, la pintura, el teatre i, sobretot, l'oratòria. Aquestes fronteres estètiques, de vegades tan permeables, ajuden a comprendre com el Barroc és una globalitat de manifestacions artístiques i socials i no pas, com s’ha explicat, una única estratègia artística, un sol vector estètic.

En aquests poemes es tracta de l’expressió d'una convivència trenada entre un projecte de saber i la plasmació lúdica i fugissera de la literatura. I ara, en el recull que es presenta, predomina clarament la segona via: la poesia efímera que es manifesta en l'expressió del boat barroc o en l’espurna cómica.

Més informació.