És la narració d'una estada a la capital alemanya en la qual l'actualitat retorna les veus i els esdeveniments del passat, sobretot al voltant dels fets ocorreguts a partir de la Segona Guerra Mundial. L'observació innocent d'una façana s'esdevé introspecció en adonar-se el narrador del maquillatge que l'ha restaurada i com sota la nova cara resten les cicatrius d'un temps encara no clausurat. No s'oculta la identificació entre el narrador i l'entorn de l'escriptor, la qual cosa converteix l'obra en un dietari on la descripció i l'opinió van de la mà i ens apropen al pensament de Pasqual Mas.