Josep Massot i Muntaner va néixer a la ciutat de Palma el 1941. Com molts altres estudiants de l'època va fer els seus estudis universitaris a Barcelona i s'hi va llicenciar en Filologia Romànica el 1963. De professors com en Miquel Batllori, Joaquim Molas o Ramon Aramon rep la metodologia que més tard l'ajudarà a convertir-se en un dels assagistes més lúcids i rigorosos de la seva generació.

Des del començament s'interessa pels estudis històrics sobre la llengua i la literatura catalanes. S'especialitza en l'edat mitjana, sobretot en els temes que giren al voltant de la cultura popular, tot i que també ha estudiat amb dedicació els períodes de la Guerra Civil i de la postguerra, sense oblidar els seus estudis en el camp de la història de l'Església. Massot i Muntaner és nomenat el 1971 com a director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i, en una activitat que no ha tingut descans des d'aquell moment, dona un nou impuls a les col·leccions de llibres i a les revistes d'aquesta editorial, entre d'altres a la revista Serra d'Or que fa poc va complir cinquanta anys al servei de la cultura catalana. El 1972 és ordenat prevere i entra al Monestir de Montserrat.

Aquesta tasca s'ha vist complementada amb altres no menys importants. Entre 1970 i 1973 va ser professor a la universitat de Barcelona i a partir del 1973 exerceix com a secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, càrrec del qual va cessar el 1993. La seva influència i suport han estat fonamentals a l'hora d'impulsar nombrosos treballs de recerca i homenatges sobre personatges històrics de la cultura catalana, però també d'estudis filològics. S'ha de recordar que és conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fundador el 1987 de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, dins la qual ha estat president, fins al 1990, i vicepresident, des del 1995.

Dins dels seus camps d'estudi ha publicat un gran nombre d'obres, com ara L'Església catalana al segle XX (1975), La Guerra Civil a Mallorca (1976), Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979), Cultura i vida a Mallorca entre la Guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears (1990) i Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992), entre molts d'altres. Així mateix s'han de ressenyar els seus articles i assaigs a publicacions periòdiques: a Els Marges, Serra d'Or, Lluc o Estudis Romànics, per citar-ne només algunes d'elles.

Premis com el de la Crítica Serra d'Or (1993), el Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (1997) o la Creu de Sant Jordi, entre altres, venen a refermar la seva tasca d'home de lletres al servei de la cultura catalana. Més recentment ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, i des del 2002 també és membre, amb el càrrec de secretari, de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 2012 és guardonat amb el 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, per una "trajectòria de 50 anys de treball sense vacances per la cultura catalana".

Josep Massot mor el 24 d'abril de 2022 a l'edat de vuitanta anys.